LA SINDICATURA DE GREUGES, FIGURA CLAU DE LA DEMOCRÀCIA

Fa un mes que la fins ara Síndica de Greuges de Rubí presentava la seva renúncia al càrrec després de quatre anys de plena dedicació de manera totalment altruista. Des d’aquí, i una vegada més, donar-te les gràcies Milagros per tot el temps i esforços que has dedicat a atendre a la ciutadania de Rubí, i per deixar-te la pell en la defensa i promoció dels Drets Humans a la nostra ciutat.

La figura de la Sindicatura Municipal de Greuges en democràcia té un paper rellevant, tal i com recull el mateix reglament que regula aquest càrrec. I és que la funció del síndic o síndica municipal de greuges és defensar els drets de la ciutadania en relació a l’actuació de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen. A més, les Sindicatures de Greuges locals són la institució imparcial i independent que millor pot garantir els drets humans de proximitat. De fet, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, signada i ratificada pel nostre municipi, promou, com a un dels mecanismes de prevenció de la vulneració dels Drets Humans a la ciutat, la figura del Síndic/a de Greuges. És per això que aquesta Carta ha de ser la guia de l’actuació de la Sindicatura a la nostra ciutat. Els valors de la igualtat de drets, la convivència, el desenvolupament de les persones, la solidaritat i la protecció dels col·lectius i ciutadania més vulnerable han de fonamentar en tot moment les seves actuacions.

Al nostre municipi la figura de la Sindicatura de Greuges està regulada per un reglament de l’any 2000 i fa temps que es treballa en la seva revisió i millora, entre d’altres coses per posar en valor la gran tasca i responsabilitat que té aquesta institució a nivell local. Des d’Esquerra Republicana defensem la necessitat de modificació d’aquest reglament de manera urgent, per tal que la persona que hagi d’ocupar el càrrec ara vacant pugui disposar dels recursos humans i materials necessaris per tal de dur a terme les seves funcions amb totes les garanties. Ciutats veïnes com Terrassa o Sant Cugat disposen de reglaments més complets i ambiciosos que garanteixen que la Sindicatura pugui treballar amb total independència i professionalitat.

llegir més…

L’ELECCIÓ DEL NOU GERENT DE PROURSA, UNA PRESA DE PÈL

El Govern disfressa de concurs públic una designació a dit

En Comú Podem ha assumit ja l’últim vici que li mancava assumir dels seus socis de govern: disfressar de concurs públic allò que és òbviament una designació a dit. I sembla que a Font del Ferro, l’altra empresa municipal de la ciutat que també ha d’escollir gerent, el Govern podria tenir decidit que ha de guanyar el concurs una antiga coneguda a la nostra ciutat. Tot amanit i servit a la safata de la nova política d’En Comú Podem. Trist. Molt trist.

El passat dia 23 d’octubre es va celebrar el Consell d’Administració de PROURSA, Promocions Urbanes de Rubí. PROURSA és una societat municipal que s’ocupa, bàsicament, de gestionar l’habitatge social a la nostra ciutat. El Consell d’Administració el formen les conselleres i consellers designats pels partits polítics en funció de la seva representativitat al Ple Municipal.

El punt principal de l’ordre del dia era aprovar la proposta d’elecció del candidat a gerent de la societat. Les bases preveien un seguit de requisits imprescindibles per presentar-se,  com ara estar en possessió d’una determinada titulació acadèmica, acreditar coneixements de català, etc. Ja resultava sospitós, però, que les bases despatxessin l’apartat de mèrits amb un lacònic: “els aspirants podran aportar els mèrits que considerin convenients en relació amb les funcions de lloc de treball”, sense especificar cap manera objectiva de valorar-los.

Tot feia pensar que les bases havien estat redactades per formalitzar l’elecció d’un candidat escollit fins i tot abans de la seva redacció. Malauradament per a l’òrgan de selecció i per a la regidora de l’àrea -del mateix partit polític que el candidat escollit finalment-, es va presentar a la convocatòria entre d’altres una candidata amb un currículum extraordinari en l’àrea d’habitatge i gestió pública. Arribats al final del procés es produeix un empat entre els dos candidats. Atès que les bases, tal com hem dit, no preveuen una manera objectiva de desfer-lo (com hem vist, per ser gerent de PROURSA pot tenir el mateix valor un curs de cuina tailandesa que un màster en gestió pública) s’improvisen quatre criteris per desfer l’empat i el candidat d’En Comú Podem guanya finalment el concurs per 0,50 punts de diferència.

llegir més…

LA JORNADA CONTINUADA, UN DESASTRE ANUNCIAT

No em puc estar de contestar públicament allò que fa setmanes que volta per les xarxes i els grups de WhatsApp de les escoles de Rubí. La petició de la jornada continuada és un desastre absolut si tenim en compte aquestes raons.


Primer. L’escola està pensada per donar el millor servei als alumnes i, per tant, cal pensar sobretot en ells. A més a més ens ajuda a conciliar la nostra vida social i laboral. Sense escola no podríem treballar.


Segon. Defenso la flexibilitat horària lligada a la reforma horària que permetria conciliar les necessitats dels alumnes, les escoles i les famílies. El canvi de xip implica organitzar el dia com ho fan els països europeus. En resum, fer-ho tot més aviat i amb marge per la flexibilització. I tot això fer-ho juntament amb un programa d’activitats extraescolars per a tothom.


Tercer. Les evidències científiques sobre els ritmes d’aprenentatge relacionats amb els ritmes biològics i els moments d’atenció i de fatiga i com l’aprenentatge millora amb l’alternança de l’activitat, el descans i l’alimentació. En canvi, no hi ha cap evidència que la compactació de l’horari escolar millori el rendiment, ans al contrari, augmenta la fatiga i la desmotivació.


Quart. La tendència a Europa va justament en direcció contrària a la compactació i jornada continuada. S’estan promovent horaris més extensos. Països com Finlàndia i Dinamarca estan desenvolupant projectes d’ampliació de jornada escolar (ara només matinal).


Cinquè. L’escola és l’espai on les diferències socioeconòmiques i culturals queden més diluïdes i, per tant, el lloc on es treballa millor la igualtat d’oportunitats. Milers i milers d’alumnes que amb una jornada continuada tindrien més hores sense atenció i també famílies que treballen fins més tard i que no poden pagar més activitats fora l’escola.

llegir més…

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca