ESQUERRA PROTAGONISTA

La setmana passada va ser intensa i vam aconseguir exemplificar amb fets la utilitat del Republicanisme. Ser útils a la gent i explicar la importància d’eines d’Estat per respondre a les necessitats estructurals són part dels nostres objectius.

Llei que regula els lloguers. La consellera de Justícia, Esther Capella d’Esquerra, ha encapçalat discretament la redacció i negociació d’aquesta llei que permetrà posar fre als preus de lloguer cada cop més desorbitats i que afecten a milers i milers de persones. Qui s’hi oposa? PP, C’s i PSOE. Partits amb una clara voluntat de mantenir el poder central i el règim del 78.

Els diners es queden als ajuntaments. Unides Podem i PSOE van aprovar el mes d’agost un xantatge en tota regla i un espoli encobert a tots els ajuntaments del l’Estat. Qui donés de manera voluntària el seu superàvit acumulat des del 2013 podria rebre un contra finançament irrisori i sense garanties de ser retornat. Esquerra ja va avisar que cap ajuntament governat per ERC donaria ni un sol cèntim, defensant que els diners s’han de quedar als municipis.
PSOE i Unidas Podemos ha preferit arreu, i també a Rubí, pensar en l’Estat central abans que en els seu conciutadans. Però afortunadament i a causa de la pressió, bàsicament d’Esquerra, no han tingut la majoria parlamentària per tirar-ho endavant.

Aquests dos exemples posen de manifest quina és la importància que la gent d’Esquerra, amb vocació de servei públic, de gestió transparent i que s’estima cada racó del país pugui encapçalar els ajuntaments de pobles i ciutats i el govern de Catalunya. I com de perillós que és per l’status quo que sigui així.

Ni PSC, ni Podem, ni els Comuns, ni Juntsxcat han mogut un dit. De fet, el pacte de la Diputació ha fet que tots ells es mostressin en contra d’aquestes dues mesures. Només la pressió popular ha fet moure fitxa en un d’ells a l’últim segon.

Quan la setmana passada Esquerra, a mans de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, feia la presentació del seu llibre “Tornarem a vèncer” justament s’explicava la necessitat de servir a la gent d’aquest país per oferir una vida molt millor. I això no ho podrem fer sense aquestes eines d’Estat.

Defensar la democràcia i la capacitat de decidir afecta directament a les butxaques de tots i totes. Més capacitat de decisió, millor servei a la gent, més República, més prosperitat.

 

Xavier Corbera, portaveu d’Esquerra Rubí

RESPIRA, RUBÍ!

Des de fa uns dies veiem com alguns carrers i places de la nostra ciutat s’omplen de llums i colors. La iniciativa “Umbrella Sky Project”, sorgida fa anys a Portugal, s’ha estès per ciutats d’arreu del món i ara, també, podem veure aquest “cel de paraigües” en un tram de l’eix comercial del centre de la nostra vil·la. Els paraigües de colors són molt vistosos estèticament i també serveixen per a donar ombra en uns mesos que és d’agrair. Però el color que com a marca de ciutat necessita Rubí, és el verd. El verd d’arbres que es talen d’un dia per l’altre i no es tornen a plantar, i així en portem ja uns quants, i la ciutat, per molt que la pintem de colors, seguirà sent grisa si no fem que el color que predomini en ella sigui el verd, el verd que ens fa respirar millor.

Hem vist com, a la fi, l’alcaldessa i els seus acòlits han aconseguit la tala de l’arbre que lluïa davant del Casino. Ja feia temps que el tenien sentenciat. De fet una acció popular va fer que, ara farà un any, s’aturés a darrera hora aquesta tala sense sentit.

Mentre les ciutats més modernes, progressistes i ecologistes d’Europa treballen clarament cap a la renaturalització de les seves metròpolis, Rubí insisteix en la predominança del color gris als seus carrers. Ara, l’equip de govern, intenta entabanar a les rubinenques i rubinencs tapant el color gris amb pintura, o paraigües penjants. Molt maco! Llàstima que aquesta pintura aviat quedarà eclipsada per la manca de neteja als carrers. I algú ha pensat on aniran a parar aquests paraigües amb la primera tempesta o ventada?

Gris. Gris és el color d’uns governants que no vetllen per la salut dels seus veïns. Grisa és la gestió d’unes persones que no els importa que els nostres infants visquin amb una qualitat d’aire que milloraria el 100% si, d’una vegada per totes, comencessin a vetllar per l’enverdiment de Rubí. Grisa és la ment de qui pensa que una mà de pintura pot tapar les mancances, cada cop més evidents, d’una gent que no té planificat el futur de la ciutat que pretén governar.

llegir més…

ENTREVISTA D’ESTIU AL PORTAVEU D’ESQUERRA RUBÍ, XAVIER CORBERA

Un any després de les darreres eleccions municipals, el portaveu d’Esquerra Rubí, Xavier Corbera, analitza la situació actual de la ciutat després de la COVID-19, de mobilitat, d’espai públic, de comerç local i de reptes de futur en aquesta entrevista d’estiu.

 

Malauradament des del mes de març Rubí pateix la situació de la COVID que és crisi sanitària i econòmica. Òbviament ningú podia preveure aquesta situació i ningú estava preparat però com valoraríeu la gestió que n’ha fet l’Ajuntament?

És el que dius, ningú ho tenia previst i tothom ha anat responent amb allò que ha pogut. La diferència està entre aquells municipis, aquells estats, aquells països que realment ja tenien una estructura feta, una planificació, una base que els ha permès respondre amb més garanties o de millor manera cap a la ciutadania i després hi ha altres municipis, com és el nostre cas, on l’Ajuntament ha fet el que ha pogut, anar fent pedaços de qualsevol manera perquè no hi ha hagut una feina prèvia de planificació. La ciutat ja fa anys que no té un rumb establert, que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament ja saben com funciona internament i quina manca de lideratge polític, d’horitzó de la ciutat hi ha i que això ho paguem a la ciutat. I què opten? Doncs per això, per no assumir les responsabilitats pròpies, dir que els de fora, les altres administracions són les culpables perquè no responen. Això passa a tot arreu, tothom ha adquirit responsabilitats, tothom ha agafat el bou per les banyes, tothom ha anat a plorar recursos allà on toca perquè som els primers que quan necessitem una cosa per la ciutat anem. Hem anat a reunions pel tema de l’hospital, hem anat a reunions per qualsevol cosa d’obres, per aspectes socials, per infraestructures per la nostra ciutat. I això s’ha de fer. Però allò que no té la ciutat és una base que hagués pogut respondre com calia. I ara, malauradament, estem veient que hem tapat uns forats però que la base segueix sent molt feble, que ens estem movent amb peus de fang. Som una ciutat que es mou amb peus de fang.

llegir més…

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca