L’ELECCIÓ DEL NOU GERENT DE PROURSA, UNA PRESA DE PÈL

El Govern disfressa de concurs públic una designació a dit

En Comú Podem ha assumit ja l’últim vici que li mancava assumir dels seus socis de govern: disfressar de concurs públic allò que és òbviament una designació a dit. I sembla que a Font del Ferro, l’altra empresa municipal de la ciutat que també ha d’escollir gerent, el Govern podria tenir decidit que ha de guanyar el concurs una antiga coneguda a la nostra ciutat. Tot amanit i servit a la safata de la nova política d’En Comú Podem. Trist. Molt trist.

El passat dia 23 d’octubre es va celebrar el Consell d’Administració de PROURSA, Promocions Urbanes de Rubí. PROURSA és una societat municipal que s’ocupa, bàsicament, de gestionar l’habitatge social a la nostra ciutat. El Consell d’Administració el formen les conselleres i consellers designats pels partits polítics en funció de la seva representativitat al Ple Municipal.

El punt principal de l’ordre del dia era aprovar la proposta d’elecció del candidat a gerent de la societat. Les bases preveien un seguit de requisits imprescindibles per presentar-se,  com ara estar en possessió d’una determinada titulació acadèmica, acreditar coneixements de català, etc. Ja resultava sospitós, però, que les bases despatxessin l’apartat de mèrits amb un lacònic: “els aspirants podran aportar els mèrits que considerin convenients en relació amb les funcions de lloc de treball”, sense especificar cap manera objectiva de valorar-los.

Tot feia pensar que les bases havien estat redactades per formalitzar l’elecció d’un candidat escollit fins i tot abans de la seva redacció. Malauradament per a l’òrgan de selecció i per a la regidora de l’àrea -del mateix partit polític que el candidat escollit finalment-, es va presentar a la convocatòria entre d’altres una candidata amb un currículum extraordinari en l’àrea d’habitatge i gestió pública. Arribats al final del procés es produeix un empat entre els dos candidats. Atès que les bases, tal com hem dit, no preveuen una manera objectiva de desfer-lo (com hem vist, per ser gerent de PROURSA pot tenir el mateix valor un curs de cuina tailandesa que un màster en gestió pública) s’improvisen quatre criteris per desfer l’empat i el candidat d’En Comú Podem guanya finalment el concurs per 0,50 punts de diferència.

llegir més…

LA JORNADA CONTINUADA, UN DESASTRE ANUNCIAT

No em puc estar de contestar públicament allò que fa setmanes que volta per les xarxes i els grups de WhatsApp de les escoles de Rubí. La petició de la jornada continuada és un desastre absolut si tenim en compte aquestes raons.


Primer. L’escola està pensada per donar el millor servei als alumnes i, per tant, cal pensar sobretot en ells. A més a més ens ajuda a conciliar la nostra vida social i laboral. Sense escola no podríem treballar.


Segon. Defenso la flexibilitat horària lligada a la reforma horària que permetria conciliar les necessitats dels alumnes, les escoles i les famílies. El canvi de xip implica organitzar el dia com ho fan els països europeus. En resum, fer-ho tot més aviat i amb marge per la flexibilització. I tot això fer-ho juntament amb un programa d’activitats extraescolars per a tothom.


Tercer. Les evidències científiques sobre els ritmes d’aprenentatge relacionats amb els ritmes biològics i els moments d’atenció i de fatiga i com l’aprenentatge millora amb l’alternança de l’activitat, el descans i l’alimentació. En canvi, no hi ha cap evidència que la compactació de l’horari escolar millori el rendiment, ans al contrari, augmenta la fatiga i la desmotivació.


Quart. La tendència a Europa va justament en direcció contrària a la compactació i jornada continuada. S’estan promovent horaris més extensos. Països com Finlàndia i Dinamarca estan desenvolupant projectes d’ampliació de jornada escolar (ara només matinal).


Cinquè. L’escola és l’espai on les diferències socioeconòmiques i culturals queden més diluïdes i, per tant, el lloc on es treballa millor la igualtat d’oportunitats. Milers i milers d’alumnes que amb una jornada continuada tindrien més hores sense atenció i també famílies que treballen fins més tard i que no poden pagar més activitats fora l’escola.

llegir més…

EN SOM RESPONSABLES

Escoltant la ràdio aquesta setmana m’esgarrifo amb el testimoni d’un noi que va patir assetjament sexual per part del seu professor de bateria quan era adolescent. Recorda com l’envaïa l’angoixa quan veia al professor aparèixer per la cantonada …


L’Arrufat emet un comunicat on acusa de mentider al periodista que assegura que aquest diputat va exercir assetjament sexual quan era portaveu al Parlament. La CUP reconeix que es donen casos d’agressions en el si de l’organització. Tal qual … Ara recordo el cas de l’exalcalde d’Argentona.


Tot això, cert o no, passa en entorns culturals i progres. Dones i nens víctimes del masclisme més malaltís i denigrant. Símptomes d’una societat malsana.


Davant d’aquests fets em plantejo què podem fer des de la nostra posició -sigui quina sigui?- . A priori sembla que la cosa no va amb nosaltres, que són situacions provocades per persones malaltisses, que no es pot controlar.


Doncs sabeu què? Tothom tenim part de responsabilitat davant d’aquesta mena de situacions. TOTHOM!


La lluita és on és. Comencem pel començament. Banalitzar les situacions és molt perillós. No hem de permetre que els ambients que freqüentem es creïn i adeqüin per a què un possible assetjament quedi impune. Treballem l’entorn.


Analitzem els espais i conceptes que tradicionalment s’han considerat com a neutres. El disseny de l’espai urbà n’és un exemple. A priori, ni beneficia ni afecta cap col·lectiu en particular. La realitat, però, ens porta a la nostra pròpia ciutat, Rubí, on hi predomina un urbanisme androcèntric que prioritza tot allò relacionat amb la masculinitat hegemònica, excloent en realitat a la majoria de la població: dones, LGTBI, infants, persones migrades,… Això a banda de la deixadesa a què estem sotmesos de ja fa molts anys fruit de la manca de planificació d’un equip de govern incapaç de gestionar la ciutat. Treballem un urbanisme que posi al centre les persones humanes, treballem un urbanisme feminista i just.

llegir més…

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca