Al·legacions del Grup municipal d’ERC Rubí al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Al·legacions del Grup municipal d’ERC Rubí al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

EXPOSEM:

Que el passat 30 de novembre de 2017 el ple de l’Ajuntament de Rubí va aprovar i donar conformitat al text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (EXP. 271/2017/TERRITORI-E), i que inclou el següent acord “Sotmetre el Text refós a informació pública pel termini d’un mes mitjançant publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari «El Periódico», al Diari de Rubí i al web municipal”.

Que l’aprovació del text refós va comptar amb 14 vots a favor (6 vots del PSC, 2 del PP, 2 de C’s, 1 del PDeCat i 3 de regidors no adscrits) i 11 en contra (5 vots d’ERC, 3 d’AUP, 2 d’ICV i 1 de VR). Cal destacar, doncs, la manca de consens polític per a l’aprovació del text refós del POUM.

Que no s’ha informat degudament a la ciutadania de la redacció i aprovació del text refós, doncs l’equip de govern només va realitzar una roda de premsa quatre dies abans del ple i en cap moment ha fet sessions informatives per a explicar què és un POUM i les implicacions de l’aprovació del text refós. Per tant, entenem que estem en un escenari de desinformació de la ciutadania i de manca de consens ciutadà.

Que una vegada estudiada la documentació del text refós del POUM, i considerant també tota la documentació relativa a aquest pla generada des de 2005, any d’inici de la tramitació del POUM, volem interposar les presents al·legacions, basades en els següents fets:

 

  1. Al·legacions sobre l’obsolescència del POUM i el procediment per a la seva aprovació definitiva.
  • Creiem que l’abast de les prescripcions ultrapassen les pròpies d’una verificació de Text Refós, atès que han comportat variar previsions, fruit de l’aplicació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i del replantejament dels beneficis i càrregues dels sectors, el que suposa la introducció de canvis substancials, tal i com preveu l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Dels canvis substancials i el compliment de les prescripcions també en parlem més detalladament a la secció 2 (Al·legacions sobre les prescripcions fetes per la CTUB l’any 2010 i adequació al PTMB). Entenem, per tant, que aquest canvis substancials obliguen a anar a aprovació inicial, com a mínim.
  • L’esclat de la crisi econòmica, i en especial la seva persistència, ha castigat durament el sector immobiliari i les rendes de la ciutadania, i motiva un replantejament profund dels teòrics beneficis econòmics de determinats planejaments urbanístics derivats previstos per aquest POUM, que fins i tot la CTUB qüestionava que fossin viables en moments d’expansió productiva. De fet, la mateixa memòria del POUM diu:

“La proposta del POUM parteix de l’anàlisi establerta al documents “d’Informació i diagnosi urbanística”, i desenvolupa les directrius i objectius de plantejament definits en el document de “Criteris, objectius i solucions generals de plantejament”, de setembre de 2006.

Per tant, el text refós del POUM es basa en anàlisis i criteris definits fa 11 anys, pràcticament la meitat de la vida útil d’un POUM. Entenem que aquests 11 anys haurien d’haver servit per reflexionar sobre el model de desenvolupament urbanístic del país, i evidentment de la nostra ciutat, i adequar el POUM a aquesta nova realitat. De fet, la memòria d’ordenació també diu: “Les prescripcions de la Resolució de la CTUB no qüestionen el model de ciutat proposat pel POUM, sinó que incideixen en la gestió urbanística proposada i en la capacitat del territori”. Al nostre entendre, després de tots els canvis socials, econòmics i ambientals que han succeït des del 2010, any de l’aprovació provisional, el model de ciutat que planteja el POUM és el primer que cal tenir en compte i que cal ajustar a aquesta nova realitat. Es diu també, a la pàgina 60 del TR del POUM, que “la proposta de POUM vol posar fi al model de ciutat dispersa que s’ha anat desenvolupant a Rubí”, però al nostre entendre això és impossible per la manera com s’ha desenvolupat la ciutat. I de fet, creixements urbanístics o legalitzacions de certes urbanitzacions, tal com anirem detallant, van, en la nostra opinió, en el sentit contrari d’aquesta voluntat i del que estableix el PTMB (2010).

  • També cal remarcar que les justificacions de creixement demogràfic que permetrien planificar un creixement fins als 88.500 habitants fins el 2028 no es corresponen amb cap de les previsions de creixement poblacional que considera l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), que preveu un estacament o fins i tot un petita davallada (-5%) de la població al Vallès Occidental fins el 2026, ni cap altre organisme d’estudis demogràfics. Per tant, les previsions de creixement demogràfic que es contemplen a la memòria d’ordenació no s’ajusten a la realitat. És més, dins dels documents de diagnosi del Pla d’Equipaments que el propi Ajuntament de Rubí està redactant es contempla un escenari similar al de l’IDESCAT (i no al del TR del POUM). És important recordar que a Rubí s’estima que tenim entre 3.000 i 4.500 habitatges buits. Per tant, no creiem que, vistes les previsions demogràfiques i el nombre d’habitatges buits existents, es justifiqui la previsió de quasi bé 6.000 habitatges més. D’altra banda, caldria reflexionar si la ciutat pot assumir aquest creixement poblacional, donades les característiques del territori i el context en que es situa el municipi. De fet, quan a la memòria d’ordenació diu que “Rubí ha tingut períodes amb un fort i sostingut creixement de població […], fet que ha suposat el de desenvolupament gairebé total del sòl planejat l’any 1987”, s’obvia la manca de desplegament d’equipaments a les urbanitzacions i la presència d’espais encara lliures a algun polígon industrial, mentre que pressuposa que la ciutat ha de créixer en nombre d’habitants.

Cal afegir que aquesta manca de realisme pel que fa al creixement demogràfic també comporta, lògicament, males previsions en relació als equipaments i serveis necessaris. Per exemple, es planifiquen nous equipaments educatius per edats per les que actualment s’estan tancant línies degut a la reducció d’habitants en aquesta franja d’edat (infantil i primària), una tendència que es preveu per als pròxims anys. Per tant, demanem que hi hagi una reducció substancial de la projecció del nombre d’habitants, i per tant d’habitatges, previstos fins al 2028 a partir de modificar diversos plans que esmentem al llarg del document. També demanem que es faci una previsió més adequada dels equipaments, amb una distribució territorial més justa i que prioritzi serveis de proximitat, i que tingui en compte també el Pla d’Equipaments que actualment es troba en fase de redacció i que té un diagnòstic de les necessitats actuals i futures més acurada que el TR del POUM (com cal una coherència entre els dos plans).

  • Els documents del POUM tenen una clara obsolescència. L’Estudi d’Avaluació de Mobilitat Generada i la Memòria Social són de l’any 2012, però bona part de la resta de documentació corresponen al moment de l’aprovació provisional, any 2010, basades en paràmetres demogràfics, econòmics i socials del moment de l’Avanç de Planejament, any 2007, i per tant de temps anteriors als efectes de la crisi econòmica. És d’especial rellevància mencionar que no s’ha tingut en compte la caducitat de la Memòria Ambiental, aprovada per Resolució de la Directora dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge el 23 d’abril de 2010. Al respecte, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que la Declaració Ambiental Estratègica (Memòria Ambiental) caduca als 2 anys des de la seva publicació si no s’ha procedit a l’aprovació del pla urbanístic. A més, la memòria ambiental no contempla modificacions importants contemplades al TR del POUM, com és el vial plantejat paral·lel a la via del ferrocarril (PP 1 – Can Pujol).
  • L’obsolescència també impregna el propi Programa de Participació Ciutadana, de novembre de 2005, i que més d’una dècada després necessita d’un nou Programa de deliberació i consulta que reflexioni sobre el model de ciutat que els residents desitgin. De fet, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, reforça els mecanismes de participació i col·laboració ciutadana, tot promovent activament la influència en l’elaboració dels plans impulsats per l’Administració Pública, el que fa que el Programa de Participació del POUM de l’any 2005 hagi quedat clarament desfasat, i sigui necessari l’elaboració d’un nou planejament redactat des de l’inici.
  • S’han produït canvis normatius rellevants que cal tenir en compte en la definició del planejament urbanístic municipal: entre d’altres, la modificació de la Llei d’Urbanisme arran la Llei 3/2012, de 22 de febrer, aprovació del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de Telecomunicacions, la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de Carreteres o la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del Sector Ferroviari, entre d’altres, a les quals el nou POUM s’haurà d’ajustar.
  • En relació a l’al·legació 1.6 cal remarcar que s’han desaprofitat els efectes positius de l’entrada en vigor de la Llei 3/2009, de 3 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, que aporta eines de gestió per dotar de serveis als veïns i veïnes de zones urbanes disperses, com es desprèn de l’execució dels programes d’adequació urbanística (article 12 d’aquest text legal). Aquesta és un qüestió altament rellevant per al cas de Rubí, que compta amb un gran nombre d’urbanitzacions on hi ha diverses qüestions urbanístiques no resoltes, incloent construccions i desenvolupament urbanístic fora d’ordenació, una qüestió preocupant al terme municipal de Rubí (per exemple, a Can Pi de la Serra, Can Carreras, Can Balasc…) i que el TR del POUM obvia sense justificació. Creiem que el POUM hauria d’incorporar aquesta normativa i adreçar adequadament les problemàtiques esmentades.
  • Les infraestructures que permeten el desenvolupament urbanístic al costat oest de la riera no es poden executar en els termes que estableix el propi TR del POUM, ja que queden supeditades a altres infraestructures, l’execució de les quals depèn de la Generalitat de Catalunya (Vial Interpolar o estació dels FGC), i que no es troben en cap planificació o programa d’execució durant el temps previst de vigència del TR del POUM.
  • En relació a l’al·legació 1.8, preveiem problemes de mobilitat importants derivats del creixement urbanístic, sobretot al cantó oest de la ciutat. De fet, el mateix Estudi d’Avaluació de Mobilitat Generada (EAGM – 2012) esmenta diversos problemes de mobilitat derivats del creixement urbanístic.

– Pàgina 57: “Tal i com es pot comprovar en les projeccions de les Intensitat mitjanes diàries (IMD) dels diferents escenaris estudiats, la construcció de la variant de la carretera C-1413 disminueix els nivells de congestió del trànsit al centre urbà de Rubí. En canvi, l’entrada/sortida al nord cap a Terrassa empitjora i es troba en situació de col·lapse”.

– Pàgina 54, sobre l’Escenari 3 (desenvolupament total del POUM): “En el tram sud, fora de terme, la C1413 arriba a nivell F. Caldria en aquest escenari millorés per part de l’autoritat administrativa responsable”.

– ANNEX 1 de l’Estudi “L’escenari E1 no és realista, ja que suposa un desenvolupament de Rubí sense les infraestructures necessàries […]. En aquestes condicions l’escenari no funciona” i “L’escenari E2, que inclou la ronda exterior per al tràfic de pas, no presenta problemes de congestió i és el que ha de ser considerat com a escenari definitiu de l’EAMG”.

6. Conclusions, diu:L’escenari E1 no hauria de ser inclòs a l’EAMG i a més està invalidat per la Direcció General de Carreteres”.

Si l’E1 no és realista i no és acceptable, però hi ha el risc que moltes de les infraestructures necessàries no es puguin desenvolupar (veure al·legació 1.8) i per tant ens quedem en un escenari entre E1 i E2, entenem que aquest POUM presenta un greu perill per a la viabilitat de la mobilitat a la ciutat de Rubí. De fet, la mateixa memòria del POUM diu, textualment (pàgina 172 de la memòria d’ordenació) “Això només s’aconseguirà amb la construcció de la variant de la C-1413, paral·lela a l’autopista de Manresa, que connecta la Via Interpolar amb la carretera de Terrassa, (ronda est) prevista al POUM. Aquesta via, tot i quedar exclosa de l’àmbit d’estudi del PEIRR, és un element clau per garantir la reconversió total de l’eix de la riera. Tal i com es desenvolupa a l’apartat 3.4 d’aquesta secció. Les diferents fases d’actuació del projecte de transformació de la C-1413 estan inevitablement condicionades a l’execució d’aquesta via de circumval·lació prevista”.

Finalment, sobre la distribució modal, la millora en transport públic es basa en gran part en la construcció de la nova estació de FGC, una infraestructura que, tot i estar en el PTMB, fins ara la Generalitat ha dit que no construirà. En segon lloc, l’EAGM parla de l’Anella verda ciclista, d’un total de 23 km, però no es treballa la mobilitat interna en bicicleta. De fet, l’Anella verda ciclista està més concebuda perquè tingui un ús recreatiu que no pas per a cobrir la mobilitat obligada o del dia a dia. Per tant, dubtem que aquesta Anella pugui ajudar a resoldre de manera significativa els problemes de mobilitat generada que hem esmentat anteriorment. En conclusió, creiem que Rubí no pot créixer fins als 88.500 habitants, i en especial al cantó oest, per l’impacte que tindria en la mobilitat de la ciutat, un impacte molt significatiu i de molt difícil gestió.

  • S’han introduït alteracions mitjançant modificació de convenis urbanístics que ultrapassen el mandat del Text refós establert per la Comissió Territorial d’Urbanisme i que tenen naturalesa de canvis substancials. De fet, en el context del POUM, podríem dir que els convenis urbanístics són innecessaris, ja que el POUM pot ordenar el territori sense necessitat d’estipular més drets i obligacions que els previstos en la normativa urbanística.
  • La validesa de fer exposició pública del text refós del POUM aprovat en el pla de 30 de novembre de 2017, i per tant la validesa del procediment seguit, són qüestionables pels següents motius:

La CTUB, en sessió de 4 de novembre de 2010, va suspendre la resolució definitiva del POUM amb més de 100 prescripcions. Concretament la resolució deia:

RESOLUCIÓ

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda

  1. Suspendre la resolució definitiva del Pla ordenació urbanística municipal promogut i tramès per l’Ajuntament, fins que mitjançant un text refós que es presentarà per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i diligenciat, s’incorporin les prescripcions referides exclusivament als informes d’organismes sectorials i documentació següents:

Posteriorment, l’any 2012 l’Ajuntament de Rubí va demanar que la CTUB valorés la possibilitat de fer un text únic refós que fos sotmès a informació pública prèvia a la seva aprovació per part de l’Ajuntament:

El Ple de l’Ajuntament de Rubí, en sessió ordinària de 31 de maig de 2012, acorda donar trasllat a la CTUB dels informes d’organismes sectorials a que fa referència el punt 1 de l’acord 4 de novembre de 2010. Així mateix, sol·licita que la CTUB dicti un acord que valori la totalitat dels aspectes procedimentals i de fons que s’escaiguin respecte el POUM, permeten així un únic text refós, sotmetent-lo a informació pública prèvia a la seva aprovació per part de l’Ajuntament.

Aquesta documentació ha estat tramesa per l’Ajuntament en data 23 de juliol de 2012.

Però la CTUB, en sessió de 20 de setembre de 2012, el que fa és ratificar-se en l’acord del 2010 i no inclou la petició d’una fase d’informació pública.

En sessió de 18 de setembre de 2012, la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, va emetre la proposta de resolució sobre els informes aportats per l’Ajuntament en data 23 de juliol de 2012. Així mateix, es va ratificar en la valoració del contingut de la proposta de resolució acordada en la sessió de 2 de novembre de 2010.

Per tant, entenem que el procediment que l’Ajuntament de Rubí està seguint actualment no és el que correspon segons la normativa. Entenem que el procediment no només és inadequat sinó nul.

  • En el mandat 2015-2019 diversos grups de l’oposició hem presentat dues mocions on s’esmenten totes les qüestions comentades des de l’al·legació 1.1 fins a la 1.11, entre d’altres. En aquestes mocions s’evidenciava l’obsolescència del text refós del POUM i es demanava “desistir de la tramitació del text refós del POUM, aprovat provisionalment en la sessió plenària de 14 de juny de 2010, i deixar-lo sense efectes, arran els canvis socials, econòmics, ambientals, normatius i territorials esdevinguts en el decurs d’aquest temps de retard en l’aprovació definitiva”. Les mocions no es van aprovar però les adjuntem perquè es tinguin en consideració (ANNEX 1 i ANNEX 2).

 

  1. Al·legacions sobre les prescripcions fetes per la CTUB l’any 2010 i adequació al PTMB (2010)

Creiem que les prescripcions ultrapassen les pròpies d’una verificació de Text Refós, i això hauria de comportar tornar a aprovació inicial o, per part de la CTUB, la denegació de l’aprovació definitiva. Però a més, hem detectat que hi ha prescripcions que no s’han seguit.

  • Hi ha plans que es modifiquen sense que hi hagi prescripció de la CTUB: PAU 1, PAU 2, PAU 3, PAU 11, PMU 4.8, PMU 1.14, PMU 2.4 del text actual. El mateix pels nous plans que es creen sense que hi hagi prescripció: PAU 10, PAU 17 del text actual. També posem en dubte que la CTUB accepti que no es segueixin al 100% les prescripcions en els següents plans del text actual: PAU 19 (veure al·legació 2.3), PMU 1.1, PMU 1.7, PMU 1.8, PMU1.9, PMU 1.13, PMU 2.1, PMU 4.2, PMU 4.7, PP4 (veure al·legació 5.10).
  • Un aspecte molt rellevant que es modifica i que no es fa sota cap prescripció de la CTUB és que es passa d’un 40% d’habitatge protegit del sostre residencial de nova implantació (proposta del POUM del 2010) a un 30% (proposta del text refós). Aquesta modificació no es fa per una prescripció de la CTUB, sinó perquè es considera que amb el canvi de normativa (Llei Òmnibus) ja no és necessari mantenir el 40%. Entenem, doncs, que aquí té lloc una modificació substancial més enllà de les prescripcions de la CTUB. Cal dir que als plans parcials la reducció ha estat del 40% al 35%, a excepció del PP1 – Can Pujol, on es manté el 40%. Demanem, per tant, tornar al 40% d’habitatge protegit, tal i com es contemplava a la versió provisional del POUM del 2010.

 

  1. Al·legacions sobre les urbanitzacions
  • L’aprovació definitiva del POUM suposa la derogació dels instruments de planejament derivat “E. EQUIPAMENTS ÀREA ACTUACIÓ 40, CASTELLNOU – CAN MIR 16/02/1994”. Aquest pla especial es deroga sense ni tan sols haver-se executat. Per tant, tal com diu la prescripció de la CTUB, s’ha d’argumentar la desaparició de l’equipament esportiu previst a la zona de les piscines de Castellnou, equipament important per la seva localització i dimensions, més enllà de fer un còmput d’equipaments de tot el municipi per establir les necessitats d’equipaments esportius en general, concentrant-los prop del nucli urbà en detriment de les urbanitzacions. Aquest projecte d’equipament esportiu de Castellnou no tan sols desapareix, si no que al mateix lloc es proposa la construcció d’un portal, amb habitatges, aparcament i zona comercial. La desaparició d’aquest equipament esportiu a les urbanitzacions no es compensa amb cap projecte similar a la zona. En aquest sentit, a la memòria social es reconeix un dèficit de superfície d’equipaments de 19,96Ha, amb desequilibris existents que el POUM no resol. La prescripció 1.3.8 de la CTUB diu que cal reequilibrar les dotacions d’equipaments als barris (parla de barris, no de districtes), i apunta els barris residencials de baixa densitat com els més desafavorits. El text refós del POUM però, fa un còmput d’equipaments de tot el municipi, i inclou el PPD1 – Equipaments de les Valls de Sant Muç (veure al·legacions 2.4 i 5.15) que, tot i pertànyer al Districte 1, no es pot considerar que doti d’equipaments de proximitat (de sistema local) les urbanitzacions del nord-oest del municipi, per la distància de l’equipament i la complicada accessibilitat. És més, el PPD1 és inviable (massa gran) i no té sentit pel que fa a donar serveis a les urbanitzacions; cal apostar per equipaments més petits, de proximitat i que donin resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de les urbanitzacions.
  • El TR del POUM qualifica d’equipament esportiu la zona de l’antic camp de futbol del Can Mir al carrer Artesa, el mateix lloc on es proposa ubicar una escola bressol. Creiem que no és un indret adequat per a instal·lar una escola bressol, atès que el carrer Artesa és un carrer sense sortida. Caldria estudiar també la possibilitat que sigui zona inundable. De fet, caldria revisar-ho per a tots els sectors afectats per torrents.

 

  1. Altres al·legacions
  • Creiem que hi ha algunes zones de la ciutat on es projecten alçades excessives (planta baixa + 8 pisos – PB+8), en són exemples el PAU 2 – Carrer del Francolí i el PAU 5 – Camí de Ca n’Oriol, que afecten l’Avinguda de l’Estatut. Aquestes projeccions tenen com a conseqüència una excessiva densificació en zones on la densificació ja és prou alta, cosa que implica impactes en la mobilitat, l’aparcament, etc. A més, aquesta estratègia té un impacte en el paisatge de la ciutat. Creiem que cal definir un criteri d’estètica de ciutat (o dels diferents barris) que ajudi a projectar un paisatge urbà coherent. De fet, la nostra al·legació va en contra de la voluntat que s’expressa a la memòria d’ordenació d’incrementar alçades en algunes zones, en les que s’inclou l’Avinguda de l’Estatut (pàgines 61 i 62, i pàgines 136 i 137). En total, es calculen al nucli urbà fins a 816 habitatges nous a partir de les modificacions en alçada. Demanem, per tant, que no s’incrementin les alçades al nucli urbà per sobre de PB+4.
  • En aquest sentit, a la plaça Pearson (fitxa PAU 7), entre el carrer Abat Escarré i del General Prim, es proposa la construcció de 40 habitatges en PB-Altell+4. Creiem que, tractant-se d’edificis protegits pel seu valor arquitectònic i d’estar situats al davant d’una plaça, una de les poques places verdes i obertes del centre de la ciutat, caldria rebaixar-ne l’alçada deixant-la en PB+2 tal i com es fa amb la resta de noves construccions dels carrers del centre. A banda d’això, dins d’aquest àmbit hi ha dos terrenys propietat de l’Ajuntament (el solar i l’edifici tocant el carrer Abat Escarré) que es podrien destinar a equipaments de ciutat o de proximitat (de fet, el propi Pla d’Equipaments – en procés de redacció – proposa destinar l’edifici del carrer Abat Escarré a ubicar-hi un Centre Especial de Treball). De nou, s’aposta per seguir densificant però no es pensa en la dotació d’espais lliures o equipaments en una zona ja altament densificada. Proposem, per tant, reduir aquesta densificació i aprofitar espais de propietat pública per a potenciar equipaments de proximitat i espais lliures.
  • De fet, la memòria d’ordenació va totalment en contra del que plantegem a l’al·legació 5.1, destacant que (pàgina 62) “També cal considerar que les alçades establertes per la normativa urbanística en els teixits de “l’Eixample” són força baixos i que s’hi poden trobar alguns buits centrals importants”, i destaca entre ells l’espai de l’Escardívol. Creiem que precisament l’Escardívol és dels pocs espais que queden a Rubí per a tenir una zona d’espais lliures al Districte 4, a la zona més cèntrica de la ciutat. Demanem rebaixar el nombre d’habitatges, i reduir l’espai dedicat a equipaments (l’Ajuntament proposem que vagi a l’espai del Rubí+D tal i com planteja el Pla d’Equipaments en procés de redacció). També demanem reducció de vials i el seu trasllat. Concretament proposem que l’actual carrer Joaquim Blume desaparegui i es creï un vial paral·lel a la C-1413, en continuació amb el Passeig de la Riera, alliberant l’espai actual central per a definir un gran parc urbà continu i multifuncional entre aquest nou carrer i el carrer Terrassa.
  • Creiem que el POUM no hauria de contemplar el Vial Interpolar i la ronda est (pàgina 82) com a vies per a gestionar el volum de trànsit generat pel creixement urbanístic. En primer lloc perquè és probable que no s’acabin construint i perquè no creiem que Rubí pugui assumir aquest creixement urbanístic, i en segon lloc perquè aquestes infraestructures malmeten espais amb una funció ecològica important, com és el cas del Torrent dels Alous. Concretament en el cas del Vial Interpolar, a més, cal alertar del greu impacte ambiental sobre la bassa dels Alous, una zona humida d’interès ecològic inventariada per la Generalitat de Catalunya. O el greu impacte a nivell de contaminació acústica i atmosfèrica sobre el barri de Can Vallhonrat, agreujant la crítica situació actual que provoca la proximitat de l’autopista AP-7 (cal tenir en compte que aquest Vial, a l’alçada del barri de Can Vallhonrat, passa adjacent a l’AP-7, entre aquesta i el barri).
  • En el mateix sentit que en el punt anterior, l’obertura del vial al Passeig de la Riera – sota pont FGC – creiem que també tindria un impacte important en el Torrent de les Abelles, d’interès paisatgístic i natural, així com en la qualitat de vida dels veïns de la Font de la Via i Can Fatjó. A més, creiem que la proposta no va en la línia de pacificar el volum de trànsit, ans al contrari, com més facilitats al cotxe, més ús se’n fa. Entenem, però, que aquesta acció és necessària si es vol donar sortida a la mobilitat generada pels PMU de La Llana, Pich-Aguilera, etc. Per tant, demanem que, en cas de que es decideixi tirar endavant aquesta intervenció, es faci un estudi d’impacte ambiental per tal que es prenguin mesures per assegurar el menor impacte possible al Torrent de les Abelles. Això hauria de constar a la memòria del TR del POUM.

A la memòria d’ordenació es parla també de pacificar el trànsit a l’eix de la riera, però llavors es presenta una proposta on es creen dos carrils d’un únic sentit a cada banda de la riera (opció, aquesta, que tampoc es justifica). És més, parla de doblar el servei viari actual (pàgina 228), deixant la porta oberta a si un dels dos carrils s’ha de destinar a transport públic, aparcament o per a circulació. Entenem que aquesta indefinició dóna lloc a escenaris molt diferents en relació a la pacificació del trànsit i que caldria ser més concrets. De fet, segons l’EAMG i com ja s’ha dit a l’al·legació 1.9, el nivell de servei de la via empitjora en alguns trams.

Finalment, recordem que l’execució d’aquest pla va totalment supeditada a la construcció del Vial interpolar, via que molt probablement no es faci (i amb el que de fet estem en contra), tot i que en el PTMB de 2010 es contempli:

Per poder dur a terme completament aquestes propostes, cal alliberar la C-1413 del trànsit no local. Això només s’aconseguirà amb la construcció de la variant de la C-1413, paral·lela a l’autopista de Manresa, que connecta la Via Interpolar amb la carretera de Terrassa, (ronda est) prevista al POUM. Aquesta via, tot i quedar exclosa de l’àmbit d’estudi del PEIRR, és un element clau per garantir la reconversió total de l’eix de la riera. Tal i com es desenvolupa a l’apartat 3.4 d’aquesta secció. Les diferents fases d’actuació del projecte de transformació de la C-1413 estan inevitablement condicionades a l’execució d’aquesta via de circumval·lació prevista.

Entenem per tant que cal l’aprovació del PDU corresponent previ a l’aprovació del POUM, on es concretin de manera clara el PEIRR i tots els detalls que actualment creiem que no queden clars.

  • El PMU 4.2 de Rubí Desenvolupament preveu una àrea de nova centralitat amb un alt component comercial, mentre que en el Pla d’Equipaments de Rubí – en procés de redacció – aquest projecte desapareix en la seva totalitat i s’hi planteja un aparcament subterrani i la construcció del nou Ajuntament (sent aquest opció per a nosaltres més adequada). És més, el fet que la proposta sigui del 2004, presentada al Meeting Point de Barcelona, ja mostra la seva obsolescènciat de l’empresa FICOSA, la llavors propietària dels terrenys. Amb la nova versió del text refós s’hi preveu la construcció de 1072 habitatges, que anirien acompanyats d’espais lliures i equipaments. Aquesta pla parcial presenta diverses qüestions:

– Primer de tot, l’incompliment del conveni FICOSA-Ajuntament. Creiem que aquest ja no té validesa ja que l’empresa l’ha incomplert reiteradament. S’ha de recordar que aquesta elevada edificabilitat estava condicionada a què l’empresa mantingués l’activitat industrial a Rubí, cosa que no ha estat així des del moment en què van traslladar la seva producció a d’altres localitats. A més, com hem dit a l’al·legació 1.10, en el context del POUM, els convenis urbanístics són innecessaris.

  • En segon lloc, es proposa un excessiu nombre d’habitatges (xifra de l’època de la bombolla immobiliària), amb tot els problemes que comportaria, especialment pel què fa a la mobilitat (1000 cotxes més com a mínim). Per resoldre aquesta qüestió l’equip redactor, a instàncies de les prescripcions de la CTUB, planteja un vial paral·lel a la via del tren entre el c/Pont de Can Claverí i c/Camí de Ximelis. Aquesta proposta no creiem que resolgui els problemes de mobilitat generada i a més dóna lloc a un futur desenvolupament urbanístic a les terres adjacents (Can Xercavins). De fet, l’alt cost de construir tal vial creiem que fa inviable el desenvolupament efectiu d’aquest pla, i per tant la proposta no té sentit. En aquest sentit, a la versió del POUM del 2010, en relació a aquest pla, es parlava d’una compensació econòmica per al municipi de 4.7 milions d’euros. Ara és d’una mica més de 10 milions. No acabem d’entendre aquesta diferència, i considerem que els càlculs que s’han fet no són correctes i que s’ha subestimat el cost real de construir el vial paral·lel a la via del tren.

També sorprèn que ara es plantegi el vial al cantó oest de la via del ferrocarril, quan en el seu moment aquesta opció va ser descartada pel propi equip redactor pels problemes d’inundabilitat que presentava i el major impacte en el territori (captura d’imatge del document de Resolució de les al·legacions de Desembre de 2009).

Temes al·legats:

Els al·legadors sol·liciten que es reconsideri el traçat del nou vial elevat continuació del carrer Santa Teresa. Proposen, com alternativa, connectar la nova estació i la Llana amb Can Fatjó, amb un vial projectat a l’oest de les vies del tren.

Valoració tècnica i jurídica:

L’Administració, en ares a la potestat discrecional en matèria de plantejament, pot establir l’ordenació urbanística més adequada a les exigències de l’interès general, tot adoptant les previsions urbanístiques que donin resposta als nous requeriments de l’espai físic urbà.

L’equip redactor del POUM ha estudiat la seva al·legació i ha resolt informar-li que el traçat del nou vial elevat continuació del carrer Santa Teresa proposat pel POUM, ha estat estudiat i considerat com la millor proposta de connexió. L’alternativa que es proposa a l’al·legació comporta nombrosos problemes d’inundacions i un major impacte al territori.

Es desestima la seva al·legació pels motius exposats.

Proposta de resolució: Es desestima.

Demanem, per tant, que es reconsideri l’alta edificabilitat en aquesta zona, reduint de manera significativa el nombre d’habitatges previstos, apostant per més espai destinat a espais lliures i equipaments, i fent una proposta que no necessiti de vials addicionals com el que actualment es proposa.

  • PP4 Carretera de Rubí a Ullastrell – Sector E: actualment s’hi preveu la construcció de 382 habitatges, que anirien acompanyats d’espais lliures i equipaments – cal remarcar que el nombre d’habitatges previst a l’actual PGOU per aquest sector era de 320 i que amb la versió provisional del POUM del 2010 es volia passar a 391. Caldria justificar per què no es rebaixa a 320 habitatges enlloc de mantenir els 382 actuals.

En segon lloc, aquests 382 representarien uns 300 cotxes addicionals, per tant, problemes importants de mobilitat al cantó oest de la ciutat, i que es derivarien cap a altres zones de Rubí.

Tercer: tal i com es veu dibuixat en el mapa, es planteja que la zona d’espai lliure vagi en sentit sud-nord, sense tenir en compte la funció que un eix est-oest podria tenir com a connector. S’ha de tenir en compte que l’espai de Sant Genís esdevé la darrera connexió natural entre els espais no urbanitzables situats a ponent de la Riera, gràcies a que connecta físicament les terres de Can Xercavins amb el bosc de Sant Genís, el torrent Fondo i les terres de Can Serrafossà. Si es duu a terme el planejament parcial de Sant Genís la nova trama urbana resultant, tal i com està dissenyada, trencarà definitivament aquesta connexió i aïllarà els espais naturals i rurals més propers a la Riera de la resta d’espais naturals i rurals del terme. Cal recordar que la mateixa memòria d’ordenació diu a la pàgina 41 “D’altra banda, cal tenir en compte que l’estructura d’espais lliures no té actualment una disposició espaial en continuïtat. No hi ha un sistema d’espais articulats”. Entenem que aquest desenvolupament urbanístic agreuja aquesta situació.

Som conscients que aquest pla parcial es va aprovar definitivament en data 11 de juny de 2003, però la memòria d’ordenació diu “Tot i estar aprovat, actualment encara no s’ha dut a terme el projecte de reparcel·lació ni el d’urbanització”. A més, el propietari dels terrenys és un ens públic, l’INCASÒL, i per tant entenem que hi ha marge de negociació per replantejar aquest pla parcial.

Apostem, per tant, per modificar ambdós planejaments, el de Sant Genís (PP4) i el de Can Pujol (PP1), adoptant una visió integral dels dos sectors, tal i com també suggereixen les prescripcions de la CTUB, minvant de forma substancial el sostre a edificar, potenciant les dotacions d’equipaments i d’espais lliures (també indicat a les prescripcions de la CTUB), i preservant les connexions naturals dels espais lliures de la ciutat.

  • Barreja de sòl industrial amb residencial: Rubí ha patit durant dècades la barreja de sòl industrial i residencial, fet que ha ocasionat problemes als veïns afectats. Amb el nou POUM creiem que es repeteix el mateix patró en alguns dels plans plantejats, com és el cas dels plans parcials 2 i 3 de Cova Solera, al llarg de l’Avinguda Can Sucarrats. Quelcom similar passa al llarg de la riera i també al voltant de la Plaça Vallès (en aquest cas es diu que la plaça farà de transició entre teixit industrial del nord del municipi i el teixit residencial existent…però llavors es planteja fer nou teixit residencial al costat mateix, adjacent, de l’industrial).
  • PPD 1 Equipament de les Valls de Sant Muç i PE 1– Parc de les Valls de Sant Muç: ja hem plantejat els nostres dubtes i comentaris en relació al PPD 1 a l’al·legació 2.4. Proposem replantejar ambdós plans, dotant Can Ramoneda (a la memòria del POUM anomenat Valls de Sant Muç) de la màxima protecció com a sòl no urbanitzable, descartant la proposta de conversió en sòl urbanitzable i d’artificialització d’aquest gran espai que fa el text refós del POUM.
  • Els equipaments que es concreten no concorden massa amb les necessitats detectades a la fase de diagnòstic del Pla d’Equipaments en procés de redacció ni tampoc amb la proposta inicial que s’ha fet en aquest pla. Creiem que això és un dèficit important del POUM i que li resta realisme i denota manca de planificació en aquest sentit. Al llarg d’aquest document ja parlem de la manca de concordança entre els dos plans. Un altre és el que s’explica a la pàgina 49 de la memòria social, on es parla de reconvertir la Torre Salduba com a dotació universitària (per a joves i música) quan en el Pla d’Equipaments es proposa que sigui un centre d’educació ambiental, i que ens sembla més adient. Per tant, demanem que s’integri el Pla d’Equipaments al TR del POUM.
  • També sobre equipaments, es diu que amb el desplegament total del TR del POUM es passa de 9.79 m2/habitant a 17.90 m2/habitant per equipaments (el desitjable és 12.47 m2/habitant), però a la pràctica cal destacar que fins ara l’Ajuntament no ha estat capaç de desenvolupar els equipament previstos en l’actual PGOU. Vista la incapacitat d’execució, dubtem que es sigui capaç d’executar el que es preveu en el TR del POUM. Per tant, es córrer el risc de tenir un nou desequilibri entre nombre d’habitants i equipaments necessaris. Cal dir que una part important d’aquesta rati que es calcula ve donada pels equipaments previstos al PPD1, que no creiem que s’arribin a executar mai, i que, com ja diem a l’al·legació 4.2, no ofereix equipaments de proximitat als veïns del Districte 1. De fet, en el còmput total que es fa del sòl destinat a equipaments s’inclou també el camp de golf de Can Sant Joan (177.377 m2, pàgina 74), un equipament de grans dimensions molt poc utilitzat pels rubinencs i que creiem que no hauria d’utilitzar-se per justificar l’acompliment de cobertura d’equipaments esportius, ja que d’aquesta manera sembla que tinguem cobertura d’equipaments (esportius) de sobres, però a la pràctica no és així. Cal fer els càlculs evitant incloure certs equipaments de grans dimensions que desvirtuen la cobertura real.
  • A la pàgina 73 de la memòria d’ordenació del TR del POUM, quan parla del Parc de Ca n’Oriol, esmenta diversos equipaments educatius però en cap moment esmenta l’Escola del Bosc, que actualment es troba en barracons. Caldria fer-ne esment.

 

SOL·LICITO:

Per tots els motius exposats anteriorment, creiem que el procediment seguit per aprovar definitivament el POUM de Rubí no és l’adequat, que el text refós del POUM està obsolet, i que cal iniciar la redacció d’un nou pla que s’adeqüi a la normativa vigent i a les característiques socials, econòmiques i ambientals actuals de la ciutat.

 

ANNEX 1. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-E, ERC-AM, AUP-CAV-PA I VR PER AL DESESTIMENT DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL EN TRAMITACIÓ I D’INICI D’UN NOU PLA ADAPTAT AL CONTEXT ACTUAL (Ple de Desembre de 2016)

 

El Ple municipal de l’Ajuntament de Rubí va aprovar, respectivament en les sessions de 28 de novembre de 2005 i de 25 d’octubre de 2007, el Programa de Participació Ciutadana i l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L’aprovació inicial del POUM és va adoptar en la sessió plenària de 20 de maig de 2008.

El tràmit d’informació pública va evidenciar que el document estava allunyat d’un mínim consens, amb la presentació de 332 al·legacions d’entitats i persones físiques. A la sessió plenària de 14 de juny de 2010 es va aprovar provisionalment el POUM. No obstant, l’existència d’informes desfavorables i informes preceptius no emesos de diversos organismes públics va motivar que la pròpia alcaldessa emetés un Decret el 3 de novembre de 2010 sol·licitant a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) la suspensió del termini màxim legal per acordar l’aprovació definitiva.

La CTUB, en la sessió de 4 de novembre de 2010, va suspendre la resolució definitiva del POUM de Rubí fins que:

  1. Es disposin dels informes i s’incorporin les prescripcions que se’n derivin de: l’Autoritat del Transport Metropolità, Institut Geològic de Catalunya, Consell Català de l’Esport, Direcció General de Turisme, Direcció General de Desenvolupament Rural, Direcció General de Comerç, Direcció General de Salut Pública, Direcció General d’Equipaments Educatius i Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
  1. Es completi la memòria del POUM amb un apartat explicatiu sobre com dóna compliment al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).
  1. Es justifiqui l’avaluació econòmica dels polígons i sectors i del finançament de les inversions previstes pel Pla Especial d’Infraestructures de la Riera de Rubí.
  1. Es completi i refaci l’estudi de sostenibilitat econòmica amb:

4.1. Els nous costos de manteniment dels sòls i edificis públics previstos i les despeses en transport públic que puguin generar les noves actuacions.

4.2. La justificació de la sostenibilitat del finançament municipal desvinculada dels nous llocs de treball que potencialment podrien originar-se en els sectors d’activitat econòmica.

  1. Es reprodueixin els plànols normatius a una escala que permeti la lectura de les cotes topogràfiques i les alineacions i rasants, així com completar la documentació amb els plànols d’infraestructures de proposta ja que només consten els d’informació sobre l’estat actual.

L’Acord de la CTUB no només ressaltava l’absència d’informes sectorials preceptius, sinó també d’aspectes rellevants del contingut del POUM, que s’exposen a continuació:

  1. No acredita ajustar-se al Planejament Territorial Parcial, atès que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el 20 d’abril de 2010 el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que preveu que la majoria de sòls urbanitzables es redueixin o extingeixin, es protegeixin els connectors biològics i els sòls no urbanitzables i es prioritzin les inversions en infraestructures 2 de transport públic. Cal tenir present que els respectius POUMs han de respectar el planejament territorial per un principi de jerarquia normativa, tal i com preveu l’article 11.4 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial.
  1. Té greus mancances de viabilitat econòmica que posa en perill el principi bàsic de repartiment de beneficis i càrregues en diversos polígons i sectors, que evidencien la manca de finançament per executar el Pla Especial de les Infraestructures de la Riera de Rubí, i fins i tot la sostenibilitat de les finances locals per absorbir les actuacions previstes.

Malgrat que l’Acord de suspensió és de novembre de 2010, a data d’avui, 6 anys després, no s’han donat compliment a les prescripcions establertes.

No obstant, l’abast de les prescripcions ultrapassen les pròpies d’una verificació de Text Refós, atès que comportarà variar previsions, fruit de l’aplicació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i del replantejament dels beneficis i càrregues dels sectors, el que suposarà la introducció de canvis substancials, tal i com preveu l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

En relació als 6 anys posteriors, cal tenir present els següents elements:

  1. L’esclat de la crisi econòmica, i en especial la seva persistència, ha castigat durament el sector immobiliari i les rendes de la ciutadania, i motiva un replantejament profund dels teòrics beneficis econòmics de determinats planejaments urbanístics derivats previstos per aquest POUM, que fins i tot la CTUB qüestionava que fossin viables en moments d’expansió productiva.
  1. Els documents del POUM tenen una clara obsolescència. L’Estudi de Mobilitat i la Memòria Social són de l’any 2012, però bona part de la resta de documentació corresponen al moment de l’aprovació provisional, any 2010, basades en paràmetres demogràfics, econòmics i socials del moment de l’Avanç de Planejament, any 2007, i per tant de temps anteriors als efectes de la crisi econòmica.
  1. L’obsolescència també impregna el propi Programa de Participació Ciutadana, de novembre de 2005, i que una dècada després necessita d’un nou Programa de deliberació i consulta que reflexioni sobre el model de ciutat que els residents desitgin.
  1. S’han produït canvis normatius rellevants: Modificació de la Llei d’Urbanisme arran la Llei 3/2012, de 22 de febrer, aprovació del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de Telecomunicacions, la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de Carreteres o la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del Sector Ferroviari, entre d’altres, a les quals el nou POUM s’haurà d’ajustar. A més, seria adient que el POUM s’adeqüés a la nova Llei de Territori, la qual es troba en fase d’Avantprojecte i que iniciarà la tramitació parlamentària l’any 2017. Com el Departament de Territori i Sostenibilitat indica, la Llei de Territori ha de ser un referent en la planificació i l’ordenació del país que doni resposta normativa al context actual: “Ens trobem en un moment de canvi de cicle i de paradigma que no sembla conjuntural sinó estructural. Ens enfrontem a una situació i a unes necessitats que no són les que han governat la praxi urbanística de les darreres dècades. La realitat demana posar l’accent sobre nous reptes i objectius i, per poder operar eficaçment en aquest nou context, és imprescindible reconfigurar els instruments, procediments i organització amb els quals estem operant actualment”.
  1. La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, reforça els mecanismes de participació i col·laboració ciutadana, tot promovent activament la influència en l’elaboració dels plans impulsats per l’Administració Pública, el que fa que el Programa de Participació del POUM de l’any 2005 hagi quedat clarament desfasat, i sigui necessari l’elaboració d’un nou planejament redactat des de l’inici.

En aquest marc, Rubí no ha d’aprovar l’últim POUM de Catalunya elaborat des d’una visió antiga del territori, sinó aspirar a ser el primer municipi que aprova un POUM basat en els models urbanístics que regiran la primera meitat del Segle XXI. Per tots aquests motius exposats, el grup municipal d’ICV proposen al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desistir de la tramitació del text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat provisionalment en la sessió plenària de 14 de juny de 2010, deixar-lo sense efectes, arran els canvis socials, econòmics, normatius i territorials esdevinguts en el decurs d’aquest temps.

SEGON.- Revisar, replantejar i renegociar tots els convenis urbanístics lligats al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat provisionalment en la sessió plenària de 14 de juny de 2010, així com aquells plans parcials no desenvolupats, en especial el que afecta al Sector E, propietat de l’INCASOL.

TERCER.- Iniciar els treballs per l’elaboració d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal amb l’objectiu d’aprovar un Avanç de Pla en el primer trimestre de l’any 2018 que aconsegueixi majors consensos que els obtinguts per l’anterior.

QUART.- L’elaboració de l’Avanç i les diverses fases d’aprovació del POUM han de fomentar la participació ciutadana, com deriva de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. CINQUÈ.- Notificar aquest acord a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

 

ANNEX 2. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-E, ERC-AM, AUP-CAV-PA I VR PER AL DESESTIMENT DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) EN TRAMITACIÓ I D’INICI D’UN NOU POUM ADAPTAT AL CONTEXT ACTUAL (PLE DE 30 DE NOVEMBRE DE 2017)

 

Al Ple de desembre de l’any 2016 es va portar a debat la moció per al desistiment del Pla d’Ordenació Urbanística municipal (POUM) en tramitació i per a l’inici d’un nou Pla adaptat al context actual. En aquest sentit es recordava que:

El Ple municipal de l’Ajuntament de Rubí va aprovar, respectivament en les sessions de 28 de novembre de 2005 i de 25 d’octubre de 2007, el Programa de Participació Ciutadana i l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).  L’aprovació inicial del POUM és va adoptar en la sessió plenària de 20 de maig de 2008.

El tràmit d’informació pública va evidenciar que el document estava allunyat d’un mínim consens, amb la presentació de 332 al·legacions d’entitats i persones físiques. 

A la sessió plenària de 14 de juny de 2010 es va aprovar provisionalment el POUM. No obstant, l’existència d’informes desfavorables i informes preceptius no emesos de diversos organismes públics va motivar que la pròpia alcaldessa emetés un Decret el 3 de novembre de 2010 sol·licitant a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) la suspensió del termini màxim legal per acordar l’aprovació definitiva.

La CTUB, en la sessió de 4 de novembre de 2010, va suspendre la resolució definitiva del POUM de Rubí fins que:

  1. 1. Es disposin dels informes i s’incorporin les prescripcions que se’n derivin de: l’Autoritat del Transport Metropolità, Institut Geològic de Catalunya, Consell Català de l’Esport, Direcció General de Turisme, Direcció General de Desenvolupament Rural, Direcció General de Comerç, Direcció General de Salut Pública, Direcció General d’Equipaments Educatius i Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
  1. 2. Es completi la memòria del POUM amb un apartat explicatiu sobre com dóna compliment al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).
  1. Es justifiqui l’avaluació econòmica dels polígons i sectors i del finançament de les inversions previstes pel Pla Especial d’Infraestructures de la Riera de Rubí.
  1. Es completi i refaci l’estudi de sostenibilitat econòmica amb:

4.1. Els nous costos de manteniment dels sòls i edificis públics previstos i les despeses en transport públic que puguin generar les noves actuacions.

4.2.  La justificació de la sostenibilitat del finançament municipal desvinculada dels nous llocs de treball que potencialment podrien originar-se en els sectors d’activitat econòmica.

  1. Es reprodueixin els plànols normatius a una escala que permeti la lectura de les cotes topogràfiques i les alineacions i rasants, així com completar la documentació amb els plànols d’infraestructures de proposta ja que només consten els d’informació sobre l’estat actual.

L’Acord de la CTUB no només ressaltava l’absència d’informes sectorials preceptius, sinó també d’aspectes rellevants del contingut del POUM, que s’exposen a continuació:

  1. No acredita ajustar-se al Planejament Territorial Parcial, atès que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el 20 d’abril de 2010 el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que preveu que la majoria de sòls urbanitzables es redueixin o extingeixin, es protegeixin els connectors biològics i els sòls no urbanitzables i es prioritzin les inversions en infraestructures de transport públic. Cal tenir present que els respectius POUMs han de respectar el planejament territorial per un principi de jerarquia normativa, tal i com preveu l’article 11.4 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial.
  1. Té greus mancances de viabilitat econòmica que posa en perill el principi bàsic de repartiment de beneficis i càrregues en diversos polígons i sectors, que evidencien la manca de finançament per executar el Pla Especial de les Infraestructures de la Riera de Rubí, i fins i tot la sostenibilitat de les finances locals per absorbir les actuacions previstes.

Malgrat que l’Acord de suspensió és de novembre de 2010, a data d’avui, 6 anys després, no s’han donat compliment a les prescripcions establertes (ara són ja 7 anys).

No obstant, l’abast de les prescripcions ultrapassen les pròpies d’una verificació de Text Refós, atès que comportarà variar previsions, fruit de l’aplicació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i del replantejament dels beneficis i càrregues dels sectors, el que suposarà la introducció de canvis substancials, tal i com preveu l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

En relació als 6 anys posteriors, cal tenir present els següents elements:

  1. 1. L’esclat de la crisi econòmica, i en especial la seva persistència, ha castigat durament el sector immobiliari i les rendes de la ciutadania, i motiva un replantejament profund dels teòrics beneficis econòmics de determinats planejaments urbanístics derivats previstos per aquest POUM, que fins i tot la CTUB qüestionava que fossin viables en moments d’expansió productiva.
  1. Els documents del POUM tenen una clara obsolescència. L’Estudi de Mobilitat i la Memòria Social són de l’any 2012, però bona part de la resta de documentació corresponen al moment de l’aprovació provisional, any 2010, basades en paràmetres demogràfics, econòmics i socials del moment de l’Avanç de Planejament, any 2007, i per tant de temps anteriors als efectes de la crisi econòmica.
  1. 3. L’obsolescència també impregna el propi Programa de Participació Ciutadana, de novembre de 2005, i que una dècada després necessita d’un nou Programa de deliberació i consulta que reflexioni sobre el model de ciutat que els residents desitgin.
  1. S’han produït canvis normatius rellevants: Modificació de la Llei d’Urbanisme arran la Llei 3/2012, de 22 de febrer, aprovació del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de Telecomunicacions,  la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de Carreteres o la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del Sector Ferroviari, entre d’altres, a les quals el nou POUM s’haurà d’ajustar.

A més, seria adient que el POUM s’adeqüés a la nova Llei de Territori, la qual es troba en fase d’Avantprojecte i que iniciarà la tramitació parlamentària l’any 2017. Com el Departament de Territori i Sostenibilitat indica, la Llei de Territori ha de ser un referent en la planificació i l’ordenació del país que doni resposta normativa al context actual: “Ens trobem en un moment de canvi de cicle i de paradigma que no sembla conjuntural sinó estructural. Ens enfrontem a una situació i a unes necessitats que no són les que han governat la praxi urbanística de les darreres dècades. La realitat demana posar l’accent sobre nous reptes i objectius i, per poder operar eficaçment en aquest nou context, és imprescindible reconfigurar els instruments, procediments i organització amb els quals estem operant actualment”.

  1. 5. La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, reforça els mecanismes de participació i col·laboració ciutadana, tot promovent activament la influència en l’elaboració dels plans impulsats per l’Administració Pública, el que fa que el Programa de Participació del POUM de l’any 2005 hagi quedat clarament desfasat, i sigui necessari l’elaboració d’un nou planejament redactat des de l’inici.

En aquest marc, Rubí no ha d’aprovar l’últim POUM de Catalunya elaborat des d’una visió antiga del territori, sinó aspirar a ser el primer municipi que aprova un POUM basat en els models urbanístics que regiran la primera meitat del Segle XXI.

Des del mes d’abril de 2017, els diferents grups municipals amb representació al Ple hem tingut accés al document final del Text Refós (TR) del POUM, i una vegada analitzat aquest document ens els últims mesos constatem, de nou, que les modificacions realitzades per a donar resposta a les prescripcions de la CTUB donen lloc a un text que no s’ajusta als requeriments tècnics i jurídics necessaris perquè pugui ser aprovar definitivament per l’organisme competent. Entre altres, volem destacar els següents aspectes del TR del POUM:

1.- S’han desaprofitat els efectes positius de l’entrada en vigor de la Llei 3/2009, de 3 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, que aporta eines de gestió per dotar de serveis als veïns i veïnes de zones urbanes disperses, com es desprèn de l’execució dels programes d’adequació urbanística (article 12 d’aquest text legal).

2.- No s’ha tingut en compte la caducitat de la Memòria Ambiental, aprovada per Resolució de la Directora dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge el 23 d’abril de 2010. Al respecte, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que la Declaració Ambiental Estratègica (Memòria Ambiental) caduca als 2 anys des de la seva publicació sinó s’ha procedit a l’aprovació del pla urbanístic.

3.- S’han introduït alteracions mitjançant modificació de convenis urbanístics que ultrapassen el mandat del Text refós establert per la Comissió Territorial d’Urbanisme i que tenen naturalesa de canvis substancials.

4.- S’introdueixen inversions en determinats sectors sense especificar la font de finançament i sense que trobin justificació en necessitats dotacionals de la ciutat, com succeeix amb el Pla Parcial de delimitació (PPD) d’Equipaments de les Valls de Sant Muç.

5.- Les infraestructures que permeten el desenvolupament urbanístic al costat oest de la riera no es poden executar en els termes que estableix el propi TR del POUM, degut a que queden supeditades a altres infraestructures, l’execució de les quals depèn de la Generalitat de Catalunya, i que no es troben en cap planificació o programa d’execució durant el temps previst de vigència del TR del POUM.

6.- Les justificacions de creixement demogràfic que permetrien planificar un creixement fins als 88.500 habitants fins el 2018 no es corresponen amb cap de les previsions de creixement poblacional que considera l’IDESCAT ni cap altra organisme d’estudis demogràfics i, per tant, no s’ajusten a la realitat.

7.- Trobem incoherències entre l’ús previst de sòl municipal entre el TR del POUM que el govern local vol portar a verificació al Ple i el document en procés d’elaboració del Pla d’Equipaments.

Tot això fa que ara es constatin encara més motius que impossibilitarien l’eventual aprovació definitiva del TR del POUM per la CTUB dins dels termes legals, i per tant entenem que seria una gran irresponsabilitat perdre més temps en un TR de POUM que no té més recorregut. Cal iniciar urgentment un nou POUM que permeti ajustar-se a la realitat socioeconòmica, ambiental i demogràfica actual i dels propers anys, i que sigui tècnicament viable en la seva execució.

Per tots aquests motius exposats, el grups municipal d’ICV-E, ERC-AM, AUP-CAV-PA i VR proposen al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desistir de la tramitació del text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat provisionalment en la sessió plenària de 14 de juny de 2010, i deixar-lo sense efectes, arran els canvis socials, econòmics, ambientals, normatius i territorials esdevinguts en el decurs d’aquest temps de retard en l’aprovació definitiva.

SEGON.- Atorgar un termini d’audiència de 15 dies a les parts signants dels Convenis Urbanístics subscrits amb l’Ajuntament, vinculats al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat provisionalment en la sessió plenària de 14 de juny de 2010, a efectes de procedir a la seva rescissió per impossibilitat de donar compliment al seu objecte.

TERCER.- Iniciar els treballs per l’elaboració d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal amb l’objectiu d’aprovar un Avanç de Pla en el primer trimestre de l’any 2019 que aconsegueixi majors consensos que els obtinguts per l’anterior.

QUART.-  L’elaboració de l’Avanç i les diverses fases d’aprovació del POUM han de fomentar la participació ciutadana, com es desprèn del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

CINQUÈ.-  Notificar aquest acord a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i a les parts signants dels Convenis Urbanístics que es pretenen rescindir.

 

 

ComparteixEmail this to someoneTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookPin on PinterestPrint this page

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca