De Rubí a Lledoners, una visita a l’Oriol i el Raül (Part III)

De Rubí a Lledoners, una visita a l’Oriol i el Raül (Part III)

Per Xavier Corbera, Octubre 2018.  Part III

Tenia coll avall que la visita s’havia acabat però, en el passadís, aquell breu espai de temps ens regala un dels millors moments. Li comento a l’Oriol com es veu la presó des de fora, la sensació que dona. Li explico que aquest estiu he estat allà dalt, li pregunto pel Joan Bonanit, el sobrenom del noi que cada dia els ve a donar la bona nit. Li explico el vídeo aquell, que en una de les nits amb el Joan, s’escolta amb una veu molt forta l’Oriol contestant BONA NIT. Quanta força desprenen aquelles paraules! Li confesso l’emoció de tanta i tanta gent escoltant-lo, i allà treu la part més humana, la part més sensible i amb un somriure ens explica que el dijous dia 1 de novembre, que Esquerra hem organitzat un acte al Pla de Lledoners, perquè farà un any que van entrar a presó ell i els altres companys, ens diu que hi serà la família, amb el Lluc  i la Joana, que sentiran el seu pare cridant molt fort, i que a veure quina cara faran. Dijous ja tenia pensat anar-hi però ara ho faré encara que nevi, i hi portaré els meus fills, que tenen aproximadament l’edat dels fills de l’Oriol i del Jordi Cuixart.

Ara sí, ultima encaixada de mans, ens torna a demanar que no parem de treballar, que pensem amb la gent, que fem una societat millor entre tots. Li contesto que ho estem fent i que la propera vegada que ens veiem, si encara està aquí dins, ho faré com alcalde de Rubí, que molta persones a Rubí ens hi ajudaran perquè volen viure en una ciutat millor i perquè estimen la democràcia per sobre de tot.

El funcionari, aquest cop un noi jove i  alt ens indica que hem d’adreçar-nos cap a la porta d’on hem vingut. Desfem el camí i, entre els companys, l’únic comentari que fem és que no sabríem trobar la sortida, portes, escales, passadissos, és la primera vegada que hi som.

Em dona la sensació que hem sortit més ràpid del que hem entrat, ja estem a la porta i anem a la guixeta a recuperar les nostres pertinences.

Fora, el fred s’ha intensificat a causa del vent, el dia enfosqueix i es veu el cel net, al fons les muntanyes del Pirineu nevades. Penso amb els que estan a dins. Jo si volgués agafaria el cotxe i aniria a tocar aquella neu, però no ho faré, aniré cap a casa a fer-los una abraçada molt forta al Gil, al Lluc i a l’Ònia, i després escriuré el que he viscut avui, perquè vull que siguem tots conscients del seu sacrifici, que estiguem a l’alçada i que ens guanyem la llibertat amb intel·ligència, i expliquem que tot això ho fem pensant en tothom perquè visqui en un món més just.

M’acomiado de l’Annabel, l’Àlex i el Francesc, ens retrobarem el dia 1 al Pla de Lledoners. Vaig cap al cotxe on m’espera el David, pujo al cotxe i de tornada li explico el que heu llegit.

 

 

ComparteixEmail this to someoneTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookPin on PinterestPrint this page

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca