EN SOM RESPONSABLES

Escoltant la ràdio aquesta setmana m’esgarrifo amb el testimoni d’un noi que va patir assetjament sexual per part del seu professor de bateria quan era adolescent. Recorda com l’envaïa l’angoixa quan veia al professor aparèixer per la cantonada …


L’Arrufat emet un comunicat on acusa de mentider al periodista que assegura que aquest diputat va exercir assetjament sexual quan era portaveu al Parlament. La CUP reconeix que es donen casos d’agressions en el si de l’organització. Tal qual … Ara recordo el cas de l’exalcalde d’Argentona.


Tot això, cert o no, passa en entorns culturals i progres. Dones i nens víctimes del masclisme més malaltís i denigrant. Símptomes d’una societat malsana.


Davant d’aquests fets em plantejo què podem fer des de la nostra posició -sigui quina sigui?- . A priori sembla que la cosa no va amb nosaltres, que són situacions provocades per persones malaltisses, que no es pot controlar.


Doncs sabeu què? Tothom tenim part de responsabilitat davant d’aquesta mena de situacions. TOTHOM!


La lluita és on és. Comencem pel començament. Banalitzar les situacions és molt perillós. No hem de permetre que els ambients que freqüentem es creïn i adeqüin per a què un possible assetjament quedi impune. Treballem l’entorn.


Analitzem els espais i conceptes que tradicionalment s’han considerat com a neutres. El disseny de l’espai urbà n’és un exemple. A priori, ni beneficia ni afecta cap col·lectiu en particular. La realitat, però, ens porta a la nostra pròpia ciutat, Rubí, on hi predomina un urbanisme androcèntric que prioritza tot allò relacionat amb la masculinitat hegemònica, excloent en realitat a la majoria de la població: dones, LGTBI, infants, persones migrades,… Això a banda de la deixadesa a què estem sotmesos de ja fa molts anys fruit de la manca de planificació d’un equip de govern incapaç de gestionar la ciutat. Treballem un urbanisme que posi al centre les persones humanes, treballem un urbanisme feminista i just.


Què me’n dieu dels mitjans de comunicació? En les dades que llença el Monitoratge Global de mitjans en el seu últim informe -2015-, les dones només representem el 28% del total de subjectes i fonts a les notícies de premsa i als informatius de ràdio i televisió. Aclamem a la responsabilitat dels mitjans de comunicació locals i nacionals per a despertar aquesta part de la consciència social, per a fer d’altaveu de l’opinió femenina. Sigui Feminista o no.


Cal explicar que la violència masclista inclou totes les expressions de dominació patriarcal i no només les més extremes.

Sembla que part d’aquesta societat entri en un estat narcotitzant “Una dona més assassinada…”, “no s’entén…”. Sortim d’aquí! No és un cas més, no ens hi hem d’acostumar. NO ens hi volem avesar. Són crims molt greus i ens hem d’escandalitzar, rebel·lar-nos-hi. Cal posar-hi remei.


Torno a la notícia del mestre pedòfil. Sóc mare. Seria massa arriscat no arriscar-me per a un futur millor per al meu fill i també per al de les vostres filles.

Marta Esparza
Regidora d’Esquerra Rubí

Enviar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Atenció: aquest lloc web utilitza cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació, així com per a oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca