Cinc cèntims sobre el Decret de Direccions

Us proposo fer una repassada general al decret de direcció de centres. Un  nou desplegament de la LEC que m’atreveixo a dir que és el més important fins ara.  La seva posada en marxa té una transcendència molt gran en un tema cabdal: el model de govern, de participació en la gestió i dels mecanismes de decisió d’un centre.

L’element més destacat d’aquest decret és la creació d’una  categoria superior, amb el nom de direcció professional docent, que ja fa esment en l’art.2.1 del decret i es desenvolupa des de l’art.34 fins al 42. i a la disposició addicional segona.

Tot i així el decret comença amb una declaració de bones intencions en el seu art.3.2 i art.25.5 quan parla del lideratge distribuït. Avui les corrents més innovadores parlen de la governança del centres a partir del lideratge distribuït, dins d’un equip directiu, amb un equip de professors i lligat al dia a dia dels seus alumnes. A l’escola ensenyem als alumenes el treball en equip, a la cooperació. La direcció no només ha de manar, sinó que ha de dinamitzar, coordinar, convèncer, atreure, pactar i fins i tot seduir. 

Aquest repte no és gens fàcil, des de l’art.6 al 12 es descriuen les funcions de la direcció,  Per tant també és lògic que aquesta tasca tingui diferents reconeixents, com és el fet de ser autoritat pública art.4. Sobretot pensant en alguns incomodíssims casos amb persones adultes que no tenen clar el caràcter de servei públic que té l’escola. O com la consolidació  d’alguns beneficis un cop acabat el període de direcció.

També es fa referència de manera explicita la necessitat de la formació tant inicial com permanent, per garantir les competències professionals en una tasca tant complexa. Tot i així, aquest aspecte es concreta poc.art.18 i 27.  I està va relacionat amb la posterior avaluació, tant de la direcció com del projecte educatiu presentat. Aquesta però, bàsicament és una avaluació externa feta per l’Agència d’Avaluació i Prospectiva  de l’Educació art.31 i 32. En aquest punt manca una avaluació també interna de la comunitat educativa d’aquell centre, si més no tenir-la en compte.

A partir d l’art.34 és quan comença a desenvolupar la direcció professional. Segons el decret, d’acord amb casos de complexitat i dificultat de gestió  Quins casos, però? Tenint en compte que les funcions de les direccions “estàndard” i les professionals no tenen gaires diferències, només en l’art.39.2 s’obre un calaix de sastre on el departament pot delegar tot el que vulgui en aquestes direccions professionals.

La por rau en el fet de desconèixer els criteris, de caure en la generalització de l’excepció i en l’arbitratge de la direcció. Consolidant una mena de cos del qual sempre formarà part (només cal veure el mèrits obtinguts per aquest lloc de treball. Annex 2 ).

I s’afegeix un aspecte més que desvincula la direcció del lideratge i la legitimitat moral de la governança de centres. En l’art 40.3 s’explicita que no cal impartir docència directa. Però en el cas de les direccions “estàndards” l’art.30.6 diu que en els casos que determini el departament, la direcció també quedarà exempta d’impartir docència directa.

És evident que calia complementar el decret d’autonomia de centres amb aquest de direcció. Ens resol alguns dubtes, uns de manera positiva i altres no. Els que no, però, poden tenir una transcendència  massa important. La gestió, tant des del Departament, com des dels centres, si no és fa amb cura i sentit de la responsabilitat, ens pot portar a generalitzar masses excepcions de casos molt concrets.  Tanmateix no és positiu que qui obtingui l’acreditació de directiu professional docent, no torni a treballar colze a colze amb els seus companys mestres i professors. 

 Xavier Corbera


Disposeu de més informació sobre la Llei d’educació de Catalunya a: http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/

Text íntegre de la Llei 

Articles de la llei d’aplicació directa