Ensenyar versus Educar

En aquests darrers dies ens ha passat desapercebuda una notícia que crec que té una transcendència més important de la que pot semblar a primer cop d’ull. Hi ha un dita que diu que el nom fa la cosa, en aquest cas, no sé si fa la cosa, però sí que defineix una voluntat o una manera de veure les coses.

Amb el canvi de govern hem passat d’anomenar la conselleria d’Educació a conselleria d’Ensenyament.  Un fet purament democràtic i legítim però no per això compartit. Quan es va posar per primer cop el nom d’Ensenyament, responia a una visió àmplia d’un sector també ampli del món del professorat i alhora de molts altres àmbits, que entenia que educar va molt més enllà que ensenyar. En aquell moment es parlava d’un concepte d’escola integradora, inclusiva i també una nova manera d’abraçar l’educació dels infants i joves d’aquest país.  En una societat complexa com la nostra, es demana cada dia més una escola i uns professionals de l’educació que atenguin aquesta complexitat. Aquesta és transversal a la persona que s’educa, perquè no tan sols és una qüestió d’ensenyar, de transmetre coneixements sinó que és el fet d’educar en uns valors, entre ells el respecte, l’esforç, la diversitat…

Si volem filar prim i perquè no sigui dit, normativament, i segons l’Enciclopèdia Catalana els conceptes Educar i Ensenyar no són iguals. Educar: Formar, ensenyar i instruir als infants, i també als adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat ensenyament. Ensenyar: Comunicar algú coneixements teòrics o pràctics, d’una ciència, un art, donant-li lliçons, explicacions, etc..

A primer  cop d’ull veiem que Educar ja inclou ensenyar, instruir i formar, però a part té com a objectiu final el desenvolupament integral de la persona. Per assolir el repte de l’educació cal la participació de tota la comunitat educativa, i en canvi per ensenyar, amb uns professionals que comuniquin coneixements ja es suficient. Així  doncs es fa difícil d’entendre perquè es crea la direcció general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa. Potser estem parlant d’una paper secundari d’aquests dos àmbits en el nou model educatiu que es posa en marxa,  com que les coses necessiten el seu temps, deixarem el benefici del dubte.

En l’educació hem de ser ambiciosos, cal poder arribar de manera transversal a tot allò que ens fa créixer com a persones, els coneixements  en formen part, però també les actituds i els valors. Que cadascú faci la seva pròpia valoració però el futur d’un país passa per l’educació.

Xavier Corbera i Gaju

Aquest article també ha sortit publicat al Diari de Rubí amb data 20.01.11