El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que ens han de fer sortir d’aquesta crisi en què estem immersos… Ara la nova gran proposta que hi sobre la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Nosaltres creiem que l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços el nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Quan s’han d’obrir dies festius en la gran majoria dels casos no es contracta personal de reforç, sinó que es doblen torns i es fan més hores que un rellotge… I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits que es creen  a partir de la il·lusió de molta gent.

Si aquesta iniciativa acaba tirant endavant, s’estarà matant el petit comerç, s’estaran afavorint les grans superfícies comercials, perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, en el qual pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes, una bona recepta per fer el peix, la millor combinació de colors per vestir ben elegant o quin llibre és el més recomanat per endur-te de vacances. A més a més el comerç de ciutat dóna vida i llum a les nostres ciutats i un dinamisme econòmic imprescindible per a les poblacions.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Per això des d’Esquerra denunciem que l’anunci d’aquesta nova mesura és un atac a l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats i és una invasió de les nostres competències. Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

Article publicat a la revista “la Ciutat”  de Rubí núm. 182