Roser Carré i González

Hola, sóc la Roser Carré i González i vaig néixer a Barcelona el 17 de maig de 1979. Sí, sí, tot just unes hores després de Basilea… i no oblidem tampoc el 17 de maig de 2006, un dels millors aniversaris de la meva vida! Així que no puc negar que tinc la sang profundament blaugrana.

Tot i que no vaig venir a viure a Rubí fins als 10 anys, la meva infantesa va estar molt vinculada a la ciutat, ja que els meus avis tenien una casa a Can Ximelis. El meu avi, que tenia hort, posava parada a la plaça i jo l’havia acompanyat i ajudat incomptables vegades. Un cop a Rubí, vaig estudiar a l’escola Regina Carmeli on vaig descobrir una de les meves aficions: el bàsquet. Formava part de l’equip sènior femení que va ascendir a 2ª Nacional i vaig pertànyer al club 6 anys. Anys més tard, també vaig jugar 2 anys al Bàsquet Rubí. Vaig estudiar BUP i COU al desaparegut IES El Bullidor i a la universitat vaig descobrir una altra de les meves aficions: la criminologia. L’any 2000 vaig acabar el Graduat en Criminologia i Política Criminal a la Universitat de Barcelona i, no fa gaire, he pogut fer algunes assignatures de l’actual llicenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiar criminologia em va proporcionar una de les experiències més importants que he viscut fins ara: vaig participar del programa de pràctiques universitàries del Dept. de Justícia de la Generalitat de Catalunya al Departament d’Atenció Especialitzada (DAE drogodependències) del Centre Penitenciari Can Brians – Dones.

Sóc filla d’un enriquidor mestissatge i gaudeixo d’uns orígens d’allò més variats: Àvila, Almería, Baix Camp (Riudecanyes), Múrcia, Osca, Les Garrigues (Vinaixa)…, i els meus valors nacionals i polítics arrelen profundament en la meva família, on diversos membres van mantenir activitat compromesa i de responsabilitat en la lluita vers el règim de Franco, així com en la defensa de la cultura i nació catalanes. Així doncs, políticament em declaro profundament compromesa amb els valors d’esquerres i la radicalitat democràtica, la justícia, l’equitat i el respecte més absolut pels drets de totes les persones, així com absolutament convençuda de la necessitat, cada dia més urgent, que el meu país sigui de nou una nació lliure i independent.

Aquest compromís i certs canvis fonamentals en l’estratègia política del partit em van portar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya, formant part de l’executiva local gairebé des de el primer dia. Sóc i he estat diverses vegades Secretària Local de les Dones i des de maig de 2007, gaudeixo del plaer de poder treballar per la meva ciutat, coordinant l’Àmbit d’Identitat i Projecció Exterior de l’Ajuntament, creat a les darreries de la passada legislatura i responsable també d’un projecte tant il·lusionant i innovador com La Botiga de Rubí – Oficina de Turisme.

M’estimo profundament la meva ciutat i em sento radicalment rubinenca i estic absolutament convençuda que les transformacions que està vivint i viurà la nostra ciutat en els propers temps no faran sinó que augmentar dia rere dia aquest orgull de pertinença.