Posts tagged Corbera

POUM, el retorn

Article publicat al Bloc de n’Arés Tubau i Pomareda 02.12.10

Al ple d’ahir es va discutir una mociò referebt al POUM, al seu retorn per part de la Comissió d’Urbanisme i a la possible responsabilitat que se’n pot derivar de tot plegat per part de l’equip redactor.

Aquest és la meva intervenció om a portaveu:

“Quan es va aprovar de manera provisional el POUM al juny d’aquest any, des d’ERC estàvem convençuts, perquè així se’ns havia dit per activa i per passiva, que ara només quedava un tràmit purament administratiu per part de la Direcció General d’Urbanisme, i que ja es podria aprovar de manera definitiva i això ho recalcaven molt fermament els membres de l’equip redactor: “no us preocupeu, que tot està controlat. Hem incorporat les modificacions que la Generalitat ha demanat en els seus informes, i, per tant, tret potser d’algun petit detall sense gaire rellevància, ja està preparat per passar sense problemes a la comissió d’urbanisme, que l’aprovarà segur, i, en tot cas, potser farà alguna esmena petita, es retocarà perquè estigui el 100% ajustat a tot el que demanen, i ja està”.

Aquesta conversa com a portaveu del meu grup municipal, penso que l’he tingut incomptables vegades amb els responsables tècnics i polítics del POUM.

És clar, explicar aquesta conversa quan tot plegat està com està, sembla que sigui un acudit dolent. Però és més greu que això.

Resulta que, durant els 2 anys que han passat entre l’aprovació inicial (2008) i l’aprovació provisional (2010), algú no ha fet el que li pertocava. Les meves nocions mínimes sobre tramitació urbanística, que intento compensar amb consultes a experts en el tema, em diuen que entre l’aprovació inicial i l’aprovació provisional, hi ha un temps en que els diferents organismes públics i privats fan els seus informes on posen de manifest les possibles deficiències o aspectes a millorar del document. Aquests aspectes a millorar poden ser de molts tipus. O bé per adaptar-los a la legislació vigent, o per modificar plantejaments tècnics, etc.

Aquest temps d’interval en el cas de Rubí ha estat de 2 anys. 2 anys en que l’equip redactor ha fet, segons han explicat, moltes reunions per tal d’adaptar el POUM aprovat inicialment a les demandes dels diferents departaments. 2 anys en que s’han rebut els informes dels organismes públics amb les seves recomanacions de modificació, i que, segons els responsables tècnics, s’han modificats en tots els casos. 2 anys en que ens han tingut a tots plegats pendents, a l’expectativa. No només als grups municipals, sinó també als particulars i entitats que havien fet les seves al•legacions al documents.

Fa 3 setmanes, de cop, despertem d’una mena de somni estrany, on se’ns diu: ei, que no, que la cosa no estava tant treballada com semblava. I nosaltres, des d’ERC, com podeu comprendre, se’ns queda cara de tontos, pensant: què carai ha passat? Però no havíem quedat que estaven treballant el tema tècnicament i que estava tot controlat? Doncs resulta que ni estava controlat, ni res de res.

No serà aquest grup el que posi en dubte que durant 2 anys l’equip redactor ha estat treballant el document provisional del POUM. Ara bé, el que sí que poso en dubte és que s’hagi fet amb la diligencia que corresponia a aquest document tant important pel futur de la nostra ciutat.

Algú no ha fet bé la seva feina. I val a dir que, a més de no fer-la, no ha transmès correctament la informació, com a mínim a aquest grup municipal. S’han de prendre determinacions contundents per tal, primer, d’intentar reconduir la situació. I, segon, d’establir quina responsabilitat té l’equip redactor en tot aquest caos en el que ens veiem immersos.

ERC des del primer moment va demanar explicacions pel que estava ocorrent. Volem saber perquè no es van incorporar les prescripcions tècniques indicades pels diferents departaments i organismes públics. Volem saber quina és la magnitud de la tragèdia: en què afectarà exactament les modificacions i esmenes proposades en l’informe de la comissió d’urbanisme.

Des d’ERC en cap moment ens penedim ni retractem del que vam aprovar al mes de juny. Ho vam dir aleshores i ho repetim ara: era una proposta de POUM suficientment bona pel futur de la ciutat com perquè el nostre grup hi votés a favor. I ho tornaríem a fer. Ho tornaríem a fer amb les mateixes condicions d’aquell moment, amb la informació que teníem, amb es propostes que es dibuixaven en el document.

Però no sé si ho podríem tornar a fer amb les modificacions que la Comissió d’Urbanisme demana i exigeix. Quin serà el dibuix i la lletra del nou POUM? Doncs no en tenim ni idea, però ja veiem a venir que potser hi haurà alguns canvis substancials. i, si és així, n’haurem de parlar. Però ara no és el moment de fer especulacions.

La moció és ben clara en el seu contingut: demanar informació a l’equip redactor en quan als motius pels quals no es van incorporar les modificacions exigides en els informes emesos pels diferents departaments durant l’estiu del 2008, i valorar les possibles responsabilitats que hi ha en tot aquest desgavell. A partir d’aquí serà el moment de veure com queda tot plegat, i quin és el dibuix del nou POUM.

I ERC, com sempre ha fet, estudiarà l’impacte que té en la ciutat per valorar el seu posicionament. Més enllà d’això, però, no puc estar-me’n de dir que el grup d’ERC se sent profundament decebut. Decebut perquè crèiem, estàvem convençuts, que finalment, després de tants anys, havíem estat capaços d’aprovar un planejament pel futur de la ciutat. Perquè enteníem que era imprescindible que això fos així, pel bé de la ciutat.

Ens dol profundament que haguem arribat a aquesta situació. Perquè la ciutat no s’ho mereix, perquè la mala praxis d’alguns afectarà moltíssim a tota la ciutat. I ens sembla que això és el més greu de tota aquesta rocambolesca història del nostre POUM. Per tant, des d’ERC, coneixedors de les transaccions acordades amb el grup que la presenta, i que fa que en algun dels punts ens sentim més còmodes, donarem suport a la moció.”

Educació: "Colònies Sí, Colònies No".

Des d’Esquerra volem donar el nostre punt de vista i que aquest article serveixi per reflexionar sobre la jornada intensiva, les sortides i les colònies.

Perquè la jornada intensiva?. Les condicions òptimes és una premissa que cal aplicar sempre en qualsevol moment de l’ensenyament – aprenentatge. Si cal donar resposta a les necessitats per a la conciliació familiar, existeixen altres mesures, que avui ja s’estan aplicant. El plantejament d’un calendari escolar  ha d’anar acompanyat amb noves maneres d’organització dels temps lectius i dels espais escolars.

L’escola sempre ha defensat la jornada intensiva per raons pedagògiques, També és cert que aquesta  jornada intensiva intentava compensar el temps dedicat a les colònies. Que es cobren a 30€ al dia, al cap de dos anys, quan la responsabilitat és de 24 hores al dia.

Les colònies es fan perquè són un element clau en el creixement dels alumnes. No és una reivindicació d’aspectes exclusivament laborals, no poden fer un anàlisis tant simple d’una situació tant complexa. Les colònies i les sortides tenen un valor pedagògic inqüestionable, ha costat molts anys transmetre aquest missatge i impregnar-lo a les escoles d’arreu de Catalunya. Hem intentat convèncer a les famílies de la importància que els seus fills visquin aquestes experiències. Tot i que existeix 1/3 del professorat que no hi creu.

Ara decidim que la mesura de pressió ha de ser eliminar quelcom que ha costat tant, que és un model admirat arreu, 2000 sortides anul·lades, imaginem la quantitat d’alumnes que són això. O no tenim tots a la  nostra retina les colònies que vam fer a tercer, quart…? cada any era diferent i cada any les experiències eren noves… no s’hi val allò de dir que ja les gaudiran l’any vinent, no els podem prendre un any.

Mesurem bé les conseqüències del nostre malestar, el reconeixement dels mestres passa per prioritzar els alumnes. Em preocupa que algunes escoles puguin recuperar les colònies per l’any vinent. Altres opcions podrien ser no fer les proves de competències, o fer vaga durant la jornada intensiva.

No només ha de moure fitxa el professorat. El Conseller ha de tirar marxa enrere. Perquè l’anulació de la jornada intensiva no ha estat per raons pedagògiques sinó a canvi del vot a favor de la FAPAES en l’aprovació del nou calendari. On queda així l’autonomia dels centres? Una vegada més, la conselleria no ha prioritzat elements pedagògics en la seva decisió i això és un gran error. Ha estat la gota que ha fet vessar el got. Falta de comunicació per part del conseller i mesures que es prenen  per tenir titulars a la premsa, han provocat un malestar general. Tampoc  els sindicats  han estat a l’alçada, barrejant  el dia a dia amb les propostes i les discussions sobre la llei, els decrets…etc..

Caldria que la conselleria reflexionés  amb la jornada intensiva, i aprofitar el moment per crear un marc legal i  elaborar un pacte sobre aquest tipus d’activitats. En aquest marc s’hauria de vetllar per la seguretat jurídica del professorat en les sortides, tenir el reconeixement econòmic que cal, promoure la participació del professorat a través dels reconeixement de mèrits, o aprofitar aquestes sortides per a realitzar formació del professorat…

Tan sols es necessita voluntat de diàleg, i avui això sembla difícil, un conseller que no coneix l’educació, els sindicats lluitant per veure qui és el més fort, la societat demanant que l’escola ho resolgui tot, i el professorat comença a estar dividit.. fem-nos-ho mirar tots plegats no?

Xavier Corbera i Gaju

L’autobús pel centre SÍ, però per l’illa NO

Hem fet l’illa de vianants i ara cal fer un pas endavant. L’autobús pel centre sí, però no per l’illa de vianants. Aquesta mesura creiem que és necessària, és possible i arriba a tota la citat. És per això que hem elaborat un document on hi trobaràs la nostra proposta. Tanmateix també hi veuràs algunes alternatives que serveixen per veure que és possible, tot i que segur que hi ha moltes més i que et convidem a dir la teva, opinar i proposar-ne de noves.

Per a nosaltres, igual que va ser en el seu moment la creació de l’ Illa de Vianants, la remodelació de la Pl. Dr. Guardiet, i la posada en marxa del Centre de la Dansa Tradicional Catalana, esdevindrà una prioritat. I com en aquests tres projectes, també una realitat.

Podeu visualitzar la nostra proposta seguint aquest enllaç:

http://www.esquerrarubi.cat/articles/pacbus/

I també teniu l’oportunitat de seguir-nos a través del Facebook:

http://www.facebook.com/pages/Lautobus-al-centre-SI-pero-per-lilla-NO/151766521532780?v=app_7146470109

El consens en l’àmbit educatiu no és una prioritat, és una necessitat

Sanglas: “ El consens en l’àmbit educatiu no és una prioritat, és una necessitat”

L’educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció nacional, és una peça clau per al progrés del país i de la seva ciutadania, i que el salt de millora qualitativa que cal que faci el nostre sistema educatiu només serà possible des del diàleg, l’acord i el compromís de tota la societat.

Per aquest motiu Marc Sanglas, candidat d’Esquerra al Vallès Occidental a les properes eleccions al Parlament, ha visitat aquest matí la nostra ciutat per interessar-se per la situació que el sistema educatiu rubinenc està vivint.

Esquerra, quan va assumir la responsabilitat de la Conselleria d’Educació durant el període 2003-2006, va orientar les seves polítiques educatives en una doble direcció: millorar significativament els recursos de l’escola pública per tal de situar-la en condicions de poder donar resposta als nous reptes educatius i vertebrar el nostre sistema educatiu, i aconseguir un compromís de les famílies, els ajuntaments i els agents socials amb l’educació a través dels diàleg amb el conjunt de la comunitat educativa.

Així, per exemple, cal parlar d’un augment pressupostari d’un 41,91% respecte el pressupost del 2003; la creació de noves escoles i instituts –en un sol any es van crear tants centres nous com en els quatre anys anteriors–; l’increment de les plantilles de mestres i professors i professores en més de 12.000 professionals, així com la incorporació de nous perfils professionals a les escoles i serveis educatius: personal tècnic superior d’educació infantil, personal tècnic superior d’integració social, treballadores i treballadors socials, etc.; la voluntat de reduir el contingent de professorat interí i la millora de les seves condicions de treball; l’elaboració del mapa de llars d’infants públiques i l’impuls –en col·laboració amb els ajuntaments– a la creació de llars d’infants públiques per donar compliment a la ILP de creació de 30.000 places escolars públiques de 0 a 3 anys.

Davant del fort allau migratori s’endegà el Pla de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social amb la creació de les aules d’acollida com a recurs específic per atendre en condicions de qualitat l’alumnat nouvingut; es va donar un nou impuls a la llengua catalana com a llengua de relació social en un context plurilingüe i s’iniciaren els plans educatius d‘entorn com a projectes comunitaris i innovadors de suport a l’acció dels centres.

En definitiva, l’educació es va situar novament en un lloc preeminent dins l’acció del Govern, amb un projecte engrescador tant per als centres com per al conjunt de la ciutadania.

Sanglas ha aprofitat per explicar quines seran les prioritats per les que Esquerra aposta de cara al 28N.

Aquestes passen, sobretot, per construir un Projecte Educatiu de País que doni continuïtat als compromisos assolits amb el Pacte Nacional per a l’Educació i que asseguri la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat en el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya.

Caldrà un nou Pacte Social i Educatiu que estableixi quines hauran de ser les prioritats d’aquest desplegament per garantir el manteniment de les polítiques socials i la millora dels nivells de qualitat educativa assolits en aquests darrers set anys i situar Catalunya en millors condicions per superar la crisi. S’han de refer, doncs, els ponts necessaris amb la comunitat educativa per poder aconseguir aquest projecte, ponts malmesos i molts casos trencats per la dinàmica actual del Departament d’Educació.

A més, s’atribuirà un paper destacat a les AMPA per millorar del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de l’Administració com unes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres escolars.

Arés Tubau, portaveu a l’ajuntament de Rubí, i candidata a properes eleccions municipals, ha reclamat la celeritat i el desencallament del procediment per fer realitat els 2 grans equipaments educatius llargament reivindicats a la nostra ciutat: l’institut escola del 25 de setembre i el nou edifici del CEIP Pau Casals.

“Si finalment l’actual govern no aprova aquestes dues inversions, tot i que ha donat la seva paraula tant a l’Ajuntament com a la comunitat educativa, reclamarem al proper govern de la Generalitat que ho faci realitat en un període breu de temps”.

El candidat comarcal ha recollit aquesta reclamació rubinenca i s’ha compromès a fer-ne el seguiment i la pressió necessàries des del Parlament per tal que es compleixi amb aquest comprimís, i la ciutat pugui tenir ben aviat aquestes noves infraestructures “claus pel futur educatiu de Rubí”.

8/10 Xerrada amb Ernest Benach al Rubí+D

L’actual context històric que viu el nostre país, ens compromet com a partit, a donar a conèixer entre la ciutadania de Rubí un dels eixos principals que ens mou, la transició cap a un estat propi.

Esquerra Rubí ha organitza una xerrada per aquest divendres 8 d’octubre  que comptarà amb la presència del molt honorable senyor Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, la qual tracta el tema del “Dret a decidir”.

La xerrada tindrà lloc aquest divendres 8 d’octubre a les 20h a l’auditori de  l’edifici Rubí Desenvolupament, Rambleta Joan Miró s/n . Al finalitzar la xerrada tindrem l’oportunitat de conversar amb el President acompanyats d’un petit refrigeri.

Anar a dalt