Posts tagged RUBÍ

El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que suposadament ens han de fer sortir d’aquesta crisi en la que estem immersos: retallada de sou als funcionaris, augment de l’IVA fins al 18%, retirada del xec nadó i de l’ajuda de 400 euros als aturats, retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, etc. Cada setmana un anunci que ens fa anar a tots plegats de corcoll intentant entendre quina motivació estranya hi ha darrera de tot plegat. Però, pel què diuen molts dels analistes econòmics, no sembla que aquestes mesures hagin de reactivar l’economia, i encara menys generar llocs de treball.

I ara la nova gran proposta que hi ha a sobre de la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple, fins i tot per mi que sóc de lletres: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Vaja, que queda ben clar, no? Doncs no, l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer a la realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços del nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Però la “vaca” no dóna per més. Quan s’han d’obrir dies festius (posem per cas aquests darrers dies de campanya nadalenca), en la gran majoria de casos no es contracta personal de reforç. Sinó que es doblen torns, es fan més hores que un rellotge, i, com que tot queda a casa, doncs potser algun dissabte del més vinent ja ho recuperarem. I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits, i que es creen a partir de la il•lusió de molta gent.

Així funciona el comerç de proximitat. Qui no ho sap? Qui no té familiars o amics que hi treballen?

Si obliguem als comerços a obrir 14 o 16 hores daries de dilluns a diumenge per fer front a la competència que tindrien amb els grans centres comercials (aquells que sí que poden contractar més personal) estarem matant al petit comerç. Perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Si aquesta reforma tira endavant estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, on pots trobar pràcticament de tot sense anar massa lluny, en el que pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes que estàs comprant, una bona recepta per fer el peix que t’acabes d’emportar, la millor combinació de colors per vestir ben elegant un dia de festa, quin llibre és el més recomanat per emportar-te de vacances, o quina potència és la més indicada per rentar la roba delicada a la rentadora que acabes d’adquirir.

Aquests són alguns dels trets diferencials del nostre comerç. Però també ho és que dona vida a les nostres ciutats, llums i seguretat als nostres carrers, confiança als nostres infants que comencen a anar sols pel carrer,… I dinamisme econòmic imprescindible per sortir de la crisi. Liberalitzar els horaris només beneficiaria a les grans superfícies comercials.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Perquè s’ho val. Per això des d’Esquerra denunciem l’anunci d’aquesta nova mesura, i demanem al govern català que es mantingui ferm: és una invasió de les nostres competències, però, a més, és un atac a la línia de flotació de l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats.

Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

Arés Tubau i Pomareda